DAVID GARCIA CARRERA
Soci fundador i Director Tècnic de BIS structures, empresa de consultoria estructural, amb projectes localitzats en diferents punts d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà. Professor Lector Serra-Hunter del departament d’Estructures de la UPC i Director Acadèmic del Màster en Enginyeria Estructural en l’Arquitectura de la Fundació Politècnica de Catalunya (UPC).
ARIADNA GRAU LLINARES
Arquitecta i Màster en Tecnologia en l’especialitat de disseny i càlcul d’estructures. Responsable de projectes a BIS structures.
MIGUEL MIRA DÍAZ
Arquitecte especialitzat en el càlcul d’estructures. Responsable de projectes a BIS structures.
ESTHER MUÑOZ GAVILÁN
Arquitecta especialitzada en disseny, càlcul i direcció d’obres d’estructures en projectes d’edificis públics, edificis d’habitatges, industrials, comercials i en projectes de rehabilitació. Cap d’equip i Responsable de l’àrea de clients a BIS structures.
DESCRIPCIÓ GENERAL
Es tracta d’un edifici de nova construcció destinat a seu, oficines, laboratoris i magatzem de l’empresa de cosmètica NATURA BISSÉ. Ocupa un solar situat al municipi de Cerdanyola del Vallès dins de l’espai urbà del Parc de l’Alba. La parcel·la limita amb vies públiques urbanitzades als costats oest i sud, i amb parcel·les privades als costats nord i est. Té un desnivell d’uns set metres en direcció oest-est.
L’edifici té forma rectangular amb unes dimensions màximes de 94 3 39 m. A més, presenta alguns espais de serveis adossats a la façana nord i sota la rampa d’accés al soterrani. Disposa d’una planta soterrani més quatre plantes sobre rasant, una d’elles semisoterrada degut al desnivell del terreny.
L’edifici ha d’allotjar tots els serveis de producció, emmagatzematge, distribució, gestió i inclús promoció i venda de la marca. És per això que l’estructura ha d’estar concebuda per a permetre una gran varietat d’activitats i usos dins del mateix espai. Per aquesta raó, s’opta pel disseny de grans llums que produeixin un espai diàfan i flexible.
A les plantes soterrani i semisoterrani es disposen els espais destinats a aparcament, producció, distribució i serveis. A les plantes sobre rasant se situen les activitats d’investigació, promoció i gestió de la marca.
A més, existeix un gran espai d’emmagatzematge concebut com un gran buit de tretze metres d’alçada lliure, disposat longitudinalment a tot el costat nord de l’edifici, des d’un nivell inferior a la planta soterrani i fins al sostre de la planta baixa.
CONTENCIÓ-FONAMENTS
La contenció del terreny per a la creació de les plantes soterrani es realitza mitjançant pantalles de formigó armat o murs de formigó armat. Les pantalles es disposen als costats oest, nord i sud de l’edifici, on s’assoleix una major alçada de contenció i no hi ha espai per a realitzar una excavació en talús. Al costat est, degut a una menor alçada de contenció i més espai per a excavació, es realitzen murs de contenció a dues cares. A més, es realitza un mur de contenció longitudinal dins de l’edifici per a crear el desnivell entre la planta soterrani i el fons del magatzem soterrat. Aquest mur queda recolzat sobre la fonamentació dels pilars centrals de l’edifici.
La construcció de les pantalles exigeix mitjans temporals d’ancoratge per a assolir l’equilibri fins a la construcció dels forjats superiors, els quals actuen com apuntalament definitiu de la contenció.
Els gruixos de les pantalles varia entre 45 cm, 60 cm i 80 cm. Les pantalles de major gruix es corresponen amb el magatzem, on s’arriben a assolir els 13 m d’alçada lliure entre punts immobilitzats.
La fonamentació dels pilars centrals de formigó és de tipus superficial mitjançant sabates centrades. En el cas que ha sigut necessari s’han disposat sabates combinades que recullen dos pilars. Per al càlcul de les sabates segons les recomanacions de l’informe geotècnic s’ha emprat un valor de 3 kg/cm² per la tensió admissible del terreny. Les sabates són quadrades i les seves dimensions són variables entre 5 i 6 m.
Els pilars metàl·lics del perímetre recolzen directament sobre les pantalles i murs de contenció. Tots els elements aïllats de fonamentació es vinculen mitjançant bigues riostres en dues direccions.
El terreny on es recolza l’edifici es caracteritza per la presència d’argiles amb un considerable índex d’expansivitat. Els problemes de recolzament en aquest tipus de materials s’han afrontat mitjançant un acurat balanç entre l’empenta de les argiles, el pes propi de l’edifici i la capacitat del terreny enfront de l’enfonsament.
Per evitar qualsevol tipus d’impacte de les argiles sobre les soleres de l’edifici, s’ha optat per la construcció d’un forjat sanitari mitjançant lloses alveolars prefabricades de formigó.
ESTRUCTURA-GENERAL
L’estructura de l’edifici s’organitza sobre una retícula d’eixos ortogonals, en la intersecció dels quals es disposen els pilars que constitueixen l’estructura vertical. La posició del magatzem, ocupant longitudinalment tota la part nord de l’edifici, origina una asimetria en la distribució dels eixos estructurals longitudinals respecte a la geometria de l’edifici.
Al perímetre, cada inter-eix estructural es divideix en tres parts iguals, de manera que, a la façana, es crea una distribució més atapeïda de pilars d’acer de menor entitat.
Es planteja tota l’estructura vertical com a pilars de formigó excepte els pilars de façana que són metàl·lics, per integrar-se millor a la solució de façana. Els pilars de formigó armat en les plantes superiors són quadrats de dimensions variables, entre 40 3 40 cm i 50 3 50 cm, mentre que en la planta soterrani, per una millor adaptació a les places d’aparcament, els pilars plantejats són rectangulars, mantenint sempre un ample màxim de 50 cm, i variant la seva longitud amb una longitud màxima de 70 cm.
Excepcionalment, quatre pilars que suporten dues jàsseres d’estintolament tenen dimensions de 80 3 100 cm. Els pilars metàl·lics disposats en el perímetre en cada planta es resolen amb seccions tubulars quadrades de la mateixa dimensió, però de gruix de paret variable.
Per la volumetria de l’edifici, que es desenvolupa clarament en horitzontal, no es preveu la creació de cap nucli estructural.
Per raons arquitectòniques, tot i donades les dimensions de l’edifici, no s’han disposat juntes de dilatació.
El magatzem és un gran espai buit de tretze metres d’alçada que modifica la disposició de la trama estructural i que es cobreix amb el mateix sostre de la planta baixa. La base del magatzem és una solera estructural condicionada per les grans sobrecàrregues que haurà de suportar i per les argiles de característiques expansives sobre les quals es recolza. Per aquestes raons, es disposa un forjat format de plaques alveolars i xapa de compressió de 30 1 10 cm recolzat sobre riostes. La solera de la planta soterrani, tot i tenir unes sobrecàrregues menys exigents, també ha de ser estructural degut a la naturalesa expansiva de les argiles que es troben en la zona i, per tant, es resoldrà de la mateixa manera amb un forjat composat de plaques alveolars i xapa de compressió, però en aquest cas de 25 1 5 cm. L’edifici presenta grans voladissos en els seus dos extrems, que constitueixen punts de gran singularitat en l’estructura.
ESTRUCTURA-POSTTESATS
Degut a les llums i les importants sobrecàrregues que han de resistir els sostres, aquests es plantegen en llosa massissa de formigó posttesat. S’estima un gruix de llosa d’uns 35- 40 cm en funció de les càrregues. Es preveu un posttesat tipus mono-cordó, amb disposició dels cordons de posttesat distribuïda uniformement en el sentit transversal i concentrada en bandes en el sentit longitudinal de l’edifici.
L’ús d’una solució de llosa posttesada ens permet, a més, el control de l’acció tèrmica i dels efectes reològics del formigó sense la necessitat de construcció de juntes estructurals.
L’ús dels posttesats també s’estén a la construcció de jàsseres posttesades de formigó per la construcció de grans llums, els grans voladissos sobre l’espai del moll de càrrega (24 m) i l’estintolament de vàries línies de pilars.
ESTRUCTURA-ACER
El gran voladís a l’extrem oest de l’edifici es resol íntegrament mitjançant una estructura metàl·lica.
Està formada per una encavallada perimetral, adaptada a la geometria de l’edifici amb una planta d’alçada i un engraellat de jàsseres armades d’acer.
L’estructura metàl·lica també s’ha emprat per a la construcció de les grans escales d’accés.