Aquest número inclou:
1. Editorial. La voluntat de servei
Article redactat per
ANTONI MASSAGUÉ OLIART. Descàrrega la revista per conèixer els ajustos realitzats per les noves normatives que ens han obligat incorporar-hi.
“Un seguiment més o menys detallat de l’evolució de la nostra associació des dels seus inicis, indica una coherència de fets i actuacions que, pensem, ha servit de base per a un desenvolupament paral·lel al del nord de qualitat que sempre hem defensat. Si bé als inicis no era habitual el convidar-nos a les taules de debat, a l’elaboració de Normatives, a l’organització de jornades i a altres aspectes relacionats amb la consultoria d’estructures, el pas del temps ha anat fent necessària, cada vegada més, la nostra presència en aquestes tasques.
A grans trets i cronològicament, podem començar amb les relacions que es van establir amb la Asociación de Controladores Independientes (AIC), ara ja fa uns anys. Per a nosaltres va ser un fet molt important. Després de més de dos anys de treballs i reunions, de moments eufòrics i d’etapes de defalliment, vam aprovar conjuntament, la Guia Tècnica per a l’Elaboració i Supervisió de Projectes d’Estructura, que va llimar molts malentesos i que, encara avui, amb els obligats ajustos que les noves normatives han obligat a incorporar-hi, és el document de referència.“
2. Les classes d’execució de construccions d’acer segons la instrucció futura EAE
Article redactat per
ALFREDO ARNEDO PENA. Descàrrega la revista per conèixer les classes d’execució de construccions d’acer.
“A l’esborrany de la futura Instrucció EAE apareix una classificació de les estructures d’acer segons «Classes d’execució». La classe d’execució d’una estructura determina en gran mesura els requisits d’execució, l’extensió dels assaigs i el nivell d’acceptació dels defectes de soldadura.
Les raons per introduir aquesta classificació són diverses:
- a) Adequació a la posició de normativa europea (Eurocodi 0, i norma d’execució d’estructures d’acer i alumini pr EN 1090).
- b) Racionalització d’exigències segons el tipus de construcció, obligant a requisits més estrictes en els casos necessaris i evitant en altres sobrecostos estèrils.
- c) Facilitat d’elaboració del Plec d’Especificacions Tècniques per assolir un equilibri amb la resta de documents referents al disseny, càlcul i fins i tot al pressupost.“
3. Mapa geotècnic de Barcelona. Badalona, Esplugues, L’Hospitalet, Sant Adrià, Santa Coloma
Article redactat per
ALBERT VENTAYOL i LÁZARO, JOSEP Ma. ALBAIGUES i OLIVART, JOSEP Ma. CORTAL i SOLER, FRANCESC GALLART i GALLEGO, CARLES LÓPEZ i CARRERAS, JOSEP LLUÍS LÓPEZ i MARTÍN i
JOAN SANTAULÀRIA i SEGURA. Descàrrega la revista per conèixer els estudis geotècnics efectuats a la nostra zona de vivència.
“Aquesta memòria va ser realitzada al setembre de 1978 per un equip de tècnics, en un intent d’oferir a Arquitectes, Enginyers, Geòlegs, Arquitectes Tècnics, Constructors i públic en general, una síntesi de les dades reals recopilades al llarg d’anys i de nombrosíssims sondejos i estudis geotècnics efectuats a la nostra zona de vivència.
És evident que hi haurà errors que hauran de ser modificats en possibles noves edicions. Demanem per endavant benevolència als nostres lectors.
Les dades contingudes a continuació són a títol d’informació general, per la qual cosa els autors no es responsabilitzen de l’ús que se’n faci, atès que qualsevol obra que s’hagi d’efectuar requerirà l’estudi concret establert per les disposicions vigents.”
4. La fixació puntual de vidres a l’Arquitectura
Article redactat per
FRANCESC ARBÓS BELLAPART i
ALBERT VIDAL MAJORAL.
“L’ús creixent del vidre a l’Arquitectura presenta nous reptes en el disseny i en el camp de la investigació. El vidre temperat predomina en obres singulars, on els sistemes de subjecció són mitjançant cargols. Aquesta singularitat requereix una major resistència mecànica per part del vidre i un disseny rigorós de les estructures i fixacions. En aquest article es presenten els conceptes bàsics de disseny i algunes innovacions interessants en aquest camp.“
5. El Molino: un prisma de formigó. Centre Cultural El Molino, Utebo
Article redactat per
DAVID GARCIA i
IÑAKI ALDAY.
“A la vora d’una gran sèquia i avui dins el centre del poble, la ruïna de l’antic molí d’Utebo, que va moldre gra durant segles i més tard va generar la electricitat de tota la població, es transforma en un Centre Cultural i petit museu dels aprofitaments hidràulics. El programa del Centre es compacta dins la part lliure de la parcel.la, alineat amb la sèquia, generant un volum vertical que es juxtaposa al cos horitzontal que reconstrueix i engloba l’espai del molí, en una seqüència esglaonada vers el canal d’aigua.
S’insereix en un entorn hostil, entre edificis de vivenda de recent construcció i de major alçada i volum. Afronta la seva inferioritat de condicions amb dues decisions: tallant un volum abstracte i sense elements de referència de dimensions visibles, i projectant-se a través d’un llarg recorregut d’accés.“
6. Acers usats entre 1940 i 1980
Article redactat per
RAFAEL CASALS BOHIGAS. Descàrrega la revista per conèixer els diferents tipus d’acers usats en la construcció.
“Als anys 60, finalitzada la introducció i l’acceptació dels acers de límit elàstic superior a l’habitual als acers de formigó armat, per part dels constructors i dels projectistes, i usats anteriorment per a la confecció del material «formigó armat», em va semblar oportú efectuar un resum que intenti aclarir-ho.
Aquests acers es subdivideixen en dos camps: els de duresa natural i els de resistència millorada per torsió. Els primers s’acostumen a conèixer per l’abreviatura REA («redondo especial adherente») i els segons per TOR o simplement T.
Circumstàncies personals van donar lloc a una seriosa relació amb el grup metal·lúrgic Rivière, que el fabricava a la seva siderúrgia Altos Hornos de Catalunya SA.“
7. Miscel·lània
8. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
