Aquest número inclou:
1. Editorial.
Article redactat per
JUNTA DIRECTIVA DE L’ACE. Descàrrega la revista per conèixer les reflexions de la nostra Associació, de fer pinya, de caminar i d’aprendre junts.
“Fa vint anys que uns enamorats de les estructures van començar la nostra Associació. Amb el temps s’hi anaven afegint altres apassionats d’aquest sector. Un consultor treballava sol o amb un equip reduït. Però la demanda ha crescut i el món de la consultoria de les estructures ha evolucionat. S’ha professionalitzat. Han aparegut noves normatives, noves tecnologies, noves empreses del sector. Se’ns han unit personatges de nivell, autoritats en la matèria, nous despatxos i companyies comercials de prestigi.
Però l’essència és la mateixa: la necessitat d’agrupar-se, de fer pinya, de caminar i d’aprendre junts. Si voleu venir amb nosaltres només hi ha un escull, la nostra bandera: la qualitat.
Hem intentat reunir el bo i millor dels consultors. Hi ha molt de coneixement a les espatlles d’aquesta gran Associació i, d’aquí, es genera un compromís: qui té el coneixement té l’obligació de compartir-lo.“
2. Comportament en rasant de seccions compostes
Article redactat per
ENRIQUE GONZÁLEZ VALLE. Descàrrega la revista per saber el comportament de les seccions compostes.
“El càlcul de la tensió rasant ha de ser realitzat davant de càrregues totals, ja que ha de ser congruent amb la comprovació de l’estat límit últim a flexió de la peça composta, i tot això amb independència del procés constructiu a què s’hagi ajustat el cimbrat provisional de la peça prefabricada. En peces en què la retracció diferencial entre formigons sigui important, cal avaluar les tensions rasants induïdes per ella. Especial atenció mereixen els extrems lliures de les peces sense armadura de cosit o amb baixa quantia. Els mecanismes resistents que es mobilitzen en la contribució a rasant són: la resistència per adhesió, la resistència de les claus de tallant i la resistència per shear friction.
Aquestes contribucions no són additives de manera que les formulacions corresponents als diferents estats tensionals a la unió són diferents.”
3. Estintolament d’un pilar d’acer de 10 metres d’alçada i càrrega prevista de 1.400.000 Kp a la nova seu d’Euskal Telebista a Bilbao
Article redactat per
CARLES ROMEA. Descàrrega la revista per conèixer l’adequació de l’edifici de la Fira de Bilbao, ofert a Euskal Telebista i la Hisenda del País Basc.
“Amb motiu de la posada en funcionament de la nova seu de la Fira de Bilbao, dins el pla de renovació de la capital de Biscaia, l’antic edifici, va quedar a disposició de la ciutat. L’Ajuntament va oferir les seves instal·lacions a ETB, Euskal Telebista, televisió autonòmica del país Basc. De les cinc plantes de què disposa l’edifici, la planta baixa i la primera planta eren ocupades per la Fira, mentre que les tres superiors estan ocupades pels serveis d’hisenda del país Basc.
L’objecte del projecte és adequar l’edifici existent al nou programa d’explotació per part d’ETB.”
4. Condicions tècniques dels informes de l’assegurança decennal per al projecte de fonaments en edificis
Article redactat per
JOSEP PUGIBET.
“Amb l’ànim de divulgar les condicions tècniques que els informes de l’assegurança decennal imposen per a les fonamentacions dels edificis, intentem presentar en aquest article un resum de la informació sol·licitada en aquests informes, així com uns comentaris guia dels asseguradors per donar les respostes a les qüestions plantejades.
Cal aclarir que són comentaris generals i, per tant, cada projecte o circumstància particular pot donar origen a solucions i/o interpretacions diferents de les que s’indiquen en aquest article.
De les qüestions que es comenten, es dedueixen també les informacions mínimes dels continguts dels geotècnics, ja que aquests queden lligats amb: el tipus de terreny de la zona, amb les solucions de fonamentació projectades i amb les qüestions que es plantegen en aquests informes.”
5. Forjats amb postesat bidireccional en aparcaments
Article redactat per
JUAN LIMA i
PEDRO OSSÓ. Descàrrega la revista per conèixer la evolució en el disseny de les formes dels ponts.
“Una de les conseqüències del desenvolupament del formigó pretensat ha estat la notable evolució en el disseny de les formes dels ponts, en què s’han aplicat noves tècniques constructives que han augmentat les possibilitats per salvar obertures de grans llums, escurçant els terminis d’execució i proporcionant una sèrie d’avantatges relatius a la durabilitat, la seguretat i l’economia.
En el projecte de ponts de grans llums, la forma de l’estructura adquireix importància, fins a tal punt, que quan es tracta de disposar obertures de grans llums, el pont queda identificat amb la pròpia estructura, exempta pràcticament d’elements accessoris.
En l’edificació generalment l’ús del formigó pretensat, no ha influït en l’aspecte exterior dels edificis, ja que l’estructura resistent queda integrada en un conjunt d’elements de naturalesa diferent, però si ha influït en la disposició interna.”
6. Miscel·lània
7. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
