L’assegurança desenal i els OCT

JOSEP PUGIBET MARTÍ
Enginyer Industrial (UPC). Especialitat Mecànica-Estructures.
Amic de l’ACE.
Perit Taxador Assegurances Incendis i R.D.
Ex-Adjunt a Direcció Tècnica de SOCOTEC- Iberia (Àrea Construcció).

Aquest article pretén divulgar les condicions tècniques i procediments que l’assegurança desenal estableix per als OCT pel control dels projectes estructurals i  l’execució en obra dels fonaments i estructures dels habitatges; tot seguint les condicions generals detallades en la LOE i de les pòlisses d’assegurança desenal.

Cal aclarir que els comentaris aportats en aquest article són comentaris generals, i per tant, per cada projecte o circumstància particular pot donar origen a solucions i/o interpretacions diferents dels riscos declarats als informes aportats pels OCT a les Companyies d’assegurança desenal.

En una primera visió global dels informes previstos per els asseguradors, adjuntem el gràfic 1, amb dues situacions:

• La situació ideal de controls de l’OCT abans de l’inici de l’obra, disposant des de l’inici de tots els documents del projecte executiu.
• Una situació no ideal, com pot ser la d’una obra iniciada sense contracte ni controls de l’OCT, per exemple: quan ja s’estan fent els treballs de fonaments (o situacions similars).

Com es pot veure, donar resposta als requeriments i procediments de les Companyies Asseguradores no és una tasca senzilla. Per poder valorar els riscos, cal aportar els informes en el format, contingut i terminis determinats, tant a nivell de projecte com d’execució; el que també suposa forts condicionants per l’OCT a l’hora de desenvolupar el control tècnic.

UNA VISIÓ EN EL TEMPS

Fins l’any 2000

Des de 1989, treballant dins una empresa de Control Tècnic per a l’assegurança desenal, podem recordar les següents circumstàncies:

• Un mercat amb llibertat total d’assegurar, o no. Els promotors que volien assegurar qualsevol promoció, contactaven lliurement amb una asseguradora i feien un contracte amb una empresa de control tècnic, de les sis o set que hi havia reconegudes pels asseguradors a Espanya.
• Hi havia un nombre de contractes molt més reduït, però amb promotors que valoraven la feina del control tècnic independent i també amb honoraris  proporcionalment més alts als actuals. Per tant, es podia donar un servei més complet a les missions de control. Per exemple, era usual assistir a totes les reunions generals d’obra, promotor, DF, constructor i industrials. El fet que l’Assegurança Desenal no fos obligatòria (previ a la LOE), creava un altre marc d’actuació, en el qual es considerava la intervenció de l’OCT com un valor afegit a l’obra, aportant qualitat i assistència tècnica durant l’execució.
• Bàsicament, les missions de control incloïen també un assessorament normatiu per a les diferents solucions constructives que es volien assegurar, a més dels controls normals del projecte executiu i de les inspeccions de control en fase d’obra.

• Pràcticament es seguien els criteris de la llei francesa (Loi Spinetta, 1978); fins i tot els models dels dos o tres informes necessaris estaven impresos en francès, sobre fulls de color verd.
• Les només 6 o 7 empreses de control tècnic independent per a missions d’assegurança desenal, estaven agrupades en la «Asociación de Organizaciones Independientes de Control de Calidad – AIC».
• Les asseguradores per pòlisses desenals eren també limitades, i normalment tenien relacions més o menys estretes amb asseguradores franceses, alemanyes o suïsses.

Tot va començar a canviar amb les noves Lleis que aparegueren:

• Ley del Suelo 1998: https://www.boe.es/eli/es/l/1998/04/13/6
• Ley de Ordenacion de la Edificacion – LOE (Ley 38/1999): https://www.boe.es/buscar/pdf/1999/BOE-A-1999-21567-consolidado.pdf

La LOE, en el seu article 19.1- c), diu que les obres plurifamiliars de nova construcció destinades a la venda, tenen la obligació de tenir una assegurança desenal que cobreixi els danys materials deguts a: manca de la resistència mecànica, seguretat estructural i/o estabilitat dels edificis, durant els primers 10 anys:

Literalment diu:

c) Seguro de daños materiales, seguro de caución o garantía financiera, para garantizar, durante diez años, el resarcimiento de los daños materiales causados en el edificio por vicios o defectos que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y que comprometan directamente la resistencia mecánica y estabilidad del edificio.

Des de l’any 2000 endavant

Just abans de l’any 2000, davant la propera entrada en vigor de la LOE, hi havia ja un increment substancial d’obres que la «Ley del Suelo» estava promovent, i per tant, es preveia un fort volum d’assegurances desenals que caldria fer a partir de la LOE (el 24 de maig de 2000).

En aquell període, previ a l’entrada en vigor de la LOE, es van veure les següents mobilitzacions:

• Els asseguradors van preparar els criteris d’actuació per a les empreses de control tècnic (les van anomenar «Organismo de Control Tècnic» – OCT). A la vegada van preparar una pòlissa tipus, la metodologia a seguir i els models dels informes que ells volien per conèixer els riscos en els projectes i durant l’execució de les obres. ➔ El resultat va ser un nombre mínim de 6 informes i un màxim de 12, amb un nivell exhaustiu de dades a aportar per part del promotor i de l’OCT.
• Actuacions de l’ACE. Ja des del primer moment, l’ACE va iniciar consultes amb les empreses de control tècnic de l’AIC, resultant uns Consensos entre l’ACE i l’AIC de l’any 2001:

– En el Quadern d’Estructures n.o 8 (abril 2001), l’ACE va consensuar i redactar amb la «Asociacion de Organizaciones Independientes de Control de Calidad (AIC)», avui desapareguda, una «Guia tècnica per a l’elaboració i la supervisió de projectes d’estructures», on es deia que es feia «amb el convenciment que els ajudarà en la sempre millora del treball quotidià i de la qualitat del producte final construït».

– Aquesta Guia contenia les següents parts:

A: Accions // B: Modelització i càlcul d’esforços // C: Dimensionament // D: Detalls constructius // E: Documentació i 3 Annexes

– En el Pròleg conjunt entre ACE i AIC, ja es deia que aquesta Guia «representarà una major garantia de qualitat i seguretat en el resultat final» de les estructures. També s’hi deia que… «tant l’ACE com AIC manifesten el seu desig sobre el fet que els OCT que gestionen els projectes edificatoris considerin la conveniència de facilitar la coordinació entre Projectistes i Controladors, des de l’inici de l’etapa executiva del projecte»…

– Revisada avui aquesta Guia, es veu que pràcticament només la Part A (Accions) caldria revisar-la en funció de l’actual CTE, que va sortir a posteriori de les normes vigents a l’any 2001. ➔ El proper «Codi Estructural» potser també faria adoptar alguna mesura més per l’actualització d’aquest document.

• Per altre part, els asseguradors van «homologar» final ment al voltant d’uns 36 OCT (abans 6) pels controls tècnics, a l’espera del gran volum d’obres a les quals caldria fer l’assegurança desenal.
• Alguns dels ≈ 30 nous OCT van optar per rebaixar honoraris per obtenir la seva nova quota de mercat, segurament a costa de alleugerir alguns controls d’obra (fins i tot alguns d’ells semblava que pel control tècnic es limitaven al reomplert de formularis d’informes, sense més). Això va afectar també a la resta dels antics OCT que no van optar per aquesta posició. La competència va ser molt agressiva.
• Més endavant, a partir del 29 de març del 2006, va en trar en vigor el CTE. El 28 de març del 2007, i els asseguradors van enviar als OCT els nous models d’in formes que incloïen els criteris del CTE. Es va ampliar el nombre d’informes i el seu contingut, afegint encara més complexitat.
• Avui dia, els honoraris segueixen sent baixos pels nivells de controls que exigeixen els informes actuals dels asseguradors.
• Amb la forta baixada d’obres noves des del 2006, el mercat dels edificis a rehabilitar va començar a «ser interessant» per assegurar (pràcticament el 2008 es van igualar els mercats d’obra nova i de rehabilitacions). A partir del 28-3-2007, els asseguradors veient el ritme més sostingut de les rehabilitacions d’edificis d’habitatges per a vendre, que necessitaven una assegurança desenal, van preparar un informe especial anomenat «D4 – Obra nova amb construccions existents» junt amb una metodologia de preparació de l’Informe-Dictamen per a la diagnosi estructural de l’edifici preexistent descrita en el document: «Recomanacions tècniques pel control d’obres amb elements preexistents per l’assegurança desenal» ➔ Es pot veure aquest document a la pàgina web de l’ACE (https://aceweb.cat/documentacio-sobre-lasseguranca-desenal-i-els-oct/). ➔ Cal tenir en compte que actualment les obres amb preexistents poden aconseguir una asseguran ça desenal del propi preexistent, sempre que es segueixin els estrictes criteris dels asseguradors; circumstància que cal valorar, ja que sempre resulta més interessant una assegurança desenal per edificis amb preexistents (majors riscos), que per edificis de nova construcció.
• Actualment, l’associació d’OCT que aglutina algunes de les empreses de control tècnic per a l’assegurança desenal; s’anomena AECCTI (Asociación de empresas de control de calidad y control técnico independientes) – (https://www.aeccti.es/). Té uns 15 associats com empreses OCT. ➔ Actualment, els seus components estan dissenyant una base metodològica perquè AENOR auditi la competència tècnica dels OCT.
• Per altre costat, alguna asseguradora també audita internament als OCT, en el referent al ritme de tramitació, del contingut dels informes i dels riscos declarats per un mostreig d’obres.

Què diuen les pòlisses d’assegurança desenal?

➔ Es pot trobar un model de pòlissa desenal, per internet a: http://62.97.131.36/rep_documentos/pdecenal/22112016_Caser_Decenal.pdf

➔ També es pot obtenir aquest document a la pàgina web de l’ACE (https://aceweb.cat/documentacio-sobre-lasseguranca-desenal-i-els-oct/).

De les pòlisses en podem extreure les següents informacions:

• Garanties bàsiques cobertes: les mateixes descrites en la LOE en l’article 19 -1- c), ja vist anteriorment.
• Exclusions de les pòlisses: pràcticament les mateixes descrites a l’art. 19- 9 de la LOE, amb alguns aclariments que cal fer:

– Al punt 6.1.2: s’exclouen de les garanties de la pòlissa els danys a edificis mitgers, així com els danys a la urbanització, que no tinguin el seu origen en el propi edifici assegurat. D’entrada, tampoc resten assegurats els danys en els propis edificis preexistents.

➔ Per tant, per obres de nova construcció entre edificis mitgers, cal assegurar-se que no hi ha transmissió d’esforços entre els fonaments i les estructures dels edificis mitgers damunt la nova construcció a assegurar. Cal dessolidaritzar el millor possible els fonaments i estructures entre edificis.

– Al punt 6.1.7: les instal·lacions pròpies de l’edifici, poden originar danys per incendi (electricitat, calderes, llars de foc…) o explosions (usualment per gas), que poden afectar a l’estructura.

➔ Per tant, quan es vol fer una assegurança desenal a un edifici de nova construcció i/o rehabilitacions, cal fer uns controls de les instal·lacions pròpies de l’edifici susceptibles d’originar incendis i/o explosions.

– Al punt 6.1.8.5: tal com es diu en aquest apartat, resten exclosos de l’assegurança desenal, els danys produïts per sisme, fins i tot quan l’edifici està en zona sísmica.

➔ Però allò que sí ha de controlar l’OCT, és que en les hipòtesis, combinacions de càlcul i detalls constructius, s’han tingut en compte les accions sísmiques tal com indica la norma en vigor.

– Al punt 6.1.8.7: resten exclosos de les garanties desenals, els moviments o alteracions del terreny per variacions del nivell freàtic que siguin posteriors a la recepció de l’obra assegurada.

➔ Per això a l’informe D1.1, es demana que a nivell de projecte es considerin els efectes dels moviments extrems del nivell freàtic sobre la fonamentació i l’estructura.

– Al punt 6.1.12: els moviments estructurals que produeixin fissures, només s’indemnitzen els danys (i les seves conseqüències) produïts pels moviments estructurals superiors als admissibles per les normes vigents; sempre que es demostri el compliment a ELU i ELS de l’element estructural afectat per les deformacions.

Com les pòlisses regulen els OCT

Com es veu a la LOE, els OCT no figuren com a «Agents de l’edificació».

➔ Són les pòlisses les que regulen el control tècnic per l’assegurança desenal. Veure els articles del 9è al 12è de la pòlissa.

Passem a fer uns breus comentaris extrets dels articles referents a les intervencions dels OCT:

• Article 9è. Objecte del Control Tècnic. La missió de control de l’OCT no pot ampliar-se a: la redacció del projecte o de parts del mateix; ni participació com a direcció facultativa ni com a participant en el procés constructiu. L’OCT ha de ser independent de totes les parts intervinents en projecte i obra.
• Article 10è. Abast del Control Tècnic. Cal la revisió de tot el projecte, modificacions i tots els altres documents. / Control des d’abans de l’inici de l’obra. / Controls segons les normes en vigor. / Controls del Geotècnic. / Etc.
• Article 11è. Obligacions que el promotor exigirà a l’OCT. Fer els controls indicats a l’article anterior i redactar tots els Informes als asseguradors. / Donar tota la informació necessària que li demani l’assegurador. / Comunicar immediatament al promotor i a l’assegurador qualsevol situació que pugui agreujar els riscos respecte al ja informat a l’assegurador (termini 10 dies). / Etc.
• Article 12è. Obligacions del promotor respecte a l’OCT. Aportar-li gratuïtament l’informe geotècnic, el projecte d’execució i tota la informació tècnica successiva i necessària per avaluar els riscos. / Lliure accés a l’obra. / Donar a conèixer la data exacta de l’inici de l’obra i totes les altres fites amb prou antelació. / En cas de modificacions, sotmetre’s a nous exàmens dels riscos per l’OCT. / En cas de materials o sistemes no tradicionals, facilitar, si cal, la realització de proves i assaigs previs. / Comunicar els sinistres durant l’obra. / Etc.

En cas de variacions dels riscos declarats en informes inicials:

• Article 15è. Agreujaments dels riscos. En aquests casos, el promotor ha d’informar a l’OCT i a l’assegurador de qualsevol circumstància que faci variar els riscos declarats als informes anteriors, en un termini de 10 dies. L’OCT redactarà un informe d’Incidències (D7) valorant i classificant els nous riscos produïts pels canvis. / L’assegurador té llibertat per augmentar la prima o resoldre el contracte, en el termini d’un mes des de la seva comunicació, si l’agreujament dels riscos són de tal magnitud que si els hagués conegut des de l’inici no hagués subscrit la pre pòlissa.
• Article 16è. Disminució dels riscos. Ídem anterior. / Es podria rebaixar l’import de la prima.

BREU DESCRIPCIÓ DELS INFORMES DELS ASSEGURADORS

➔ Es poden obtenir aquests documents a la pàgina web de l’ACE (https://aceweb.cat/documentacio-sobre-lasseguranca-desenal-i-els-oct/).

Informes en fase de projecte

Informe D0
Definició de Riscos – Anàlisi de riscos tècnics

• Objecte de l’informe D0. És l’informe inicial que serveix de referència per classificar els riscos detectats i emetre la pre pòlissa desenal de danys (SDD). Cal un tècnic redactor i/o un supervisor amb experiència sinistral per classificar els riscos només amb una revisió visual dels plànols i una lectura dels documents (inclòs geotècnic).
• La data d’emissió: un mes abans de l’inici de les obres, i com a data límit, el propi inici de l’obra.

Informe D1.1
Unitats d’obra especials (fonamentacions)

• Objecte de l’informe. Detallar les característiques dels terrenys desfavorables i/o de les fonamentacions especials, o qualsevol altre que mereixi aquesta  consideració i que no quedi recollida en els casos de l’informe, bé per la naturalesa del terreny o per tipologia de la fonamentació. Per cada cas, cal redactar  l’annex corresponent.

Casos en què cal el D1.1 (fig. 1).

• Data d’emissió: emissió conjunta amb el D0, o amb un mes d’antelació a la data d’inici de l’obra.

Informe D4
Preexistents – Obra nova amb preexistents

• Objecte de l’informe D4. Delimitar clarament la col·laboració estructural dels preexistents, la seva capacitat resistent i de conservació, tant en fonaments com en estructura, a fi de conèixer els riscos reals, en funció de les noves càrregues i la nova vida útil.
• Tramitació del D4. L’informe D4 ha d’acompanyar a l’informe D0 inicial (i al D1.1, si és el cas). Sempre és millor tramitar el D0 i D4 (i D1.1, si cal), abans de l’inici de les obres.
• Classificació de la intervenció (fig. 2).

Les obres amb preexistents són sempre un risc superior al normal d’una obra nova. Es consideren com un Risc Agreujat (RA), que cal conèixer i delimitar acuradament per normalitzar els riscos. Sempre es millor una col·laboració estreta entre Projectista i OCT des de l’inici del projecte executiu, per a millor informar als asseguradors de les investigacions fetes en l’edifici preexistent.

• Procediments d’informació als asseguradors. Per a la redacció de l’Informe-Dictamen de la diagnosi estructural prèvia del preexistent, els asseguradors segueixen estrictament un document seu anomenat: «Recomendaciones técnicas para el control de obra con elementos preexistentes para el SDD». ➔ Es pot obtenir aquest document a la pàgina web de l’ACE (https://aceweb.cat/documentacio-sobre-lasseguranca-desenal-i-els-oct/).

Informe D0.1
Revisió del projecte d’Estabilitat

• Objecte de l’informe D0.1. Analitzar, mitjançant els càlculs necessaris, el projecte d’execució en vistes a la seva adequació a la normativa vigent per a la avaluació dels riscos relatius als ELU i ELS.
  Les comprovacions de càlculs es fan sobre tots els elements estructurals declarats com a Riscos Superiors als normals. Per als elements declarats com a riscos normals (RN), les comprovacions es fan per mostreig, des dels elements de majors llums i/o càrregues, fins als de menys responsabilitat.
  Si els resultats dels càlculs no confirmen els riscos declarats en el D0 inicial, es farà una reclassificació dels riscos en aquells elements estructurals on s’hagin trobat diferències.
• Data d’emissió de l’informe D0.1. Límit màxim de T/4 (sent T el període en mesos de duració de l’obra). Si hi han retards, cal informar a l’assegurador, explicant els motius.

Informe D1.2
Estructures especials (estructures prefabricades / estructures de fusta / elements estructurals de blocs)

• Objecte de l’informe. Analitzar els elements i/o sistemes estructurals prefabricats projectats, i els riscos que aquests puguin suposar en relació a la resistència mecànica i estabilitat de l’edifici. Està especialment enfocat a elements prefabricats de formigó armat; ja que per altre tipus de sistemes prefabricats, no normalitzats o innovadors, cal aplicar l’informe D2 (Sistemes i Materials No Tradicionals).
  Notes. No s’aplica aquest informe per a les biguetes prefabricades dels forjats unidireccionals, de construcció usual.
  Encara que les estructures prefabricades de formigó estan regulades per la EHE-08, les de fusta pel DB-SE-M, i les de blocs pel DB-SE-F; l’assegurador demana puntualment aquest informe especial.
• El D1.2 s’aplica a les estructures explicades a la figura 3.
• Data d’emissió de l’informe D1.2. Junt amb l’informe D0.1, o sigui: T/4 (sent T el període en mesos de duració de l’obra). Si hi han retards, cal informar a l’assegurador, explicant els motius. Mai deurà de ser posterior a l’inici de la unitat d’obra corresponent.

Informe D1.3
Unitats d’obra especials – Façanes pesades prefabricades (plafons)

• Objecte de l’informe. Analitzar els elements prefabricats per a façanes pesades (plafons), i avaluar els riscos que aquests puguin suposar en relació a la resistència mecànica i estabilitat de l’edifici. Està especialment enfocat a elements prefabricats de formigó armat. Per altre tipus de sistemes prefabricats, no normalitzats o innovadors, cal aplicar l’informe D2 (Sistemes i Materials No Tradicionals).
• Data d’emissió de l’informe D1.3. Junt amb l’informe D0.1, o sigui: T/4 (sent T el període en mesos de duració de l’obra). Si hi han retards, cal informar a l’assegurador, explicant els motius. Mai deurà de ser posterior a l’inici de la unitat d’obra corresponent.

Informe D2
Sistemes i Materials No Tradicionals

• Objecte de l’informe. Aquest informe es refereix a Materials i Sistemes No Tradicionals (no subjectes a normes espanyoles, o utilitzats des de fa menys de 15 anys en la zona).
  Cal que aquests SiMNT, disposin de documents d’avaluació tècnica en vigor (DIT, DAU, ETA… o similars), ja que en cas contrari cal iniciar proves i assaigs de laboratori per confirmar la seva idoneïtat.
  S’aplicarà també a sistemes prefabricats i a materials que, encara que són tradicionals, no ofereixen una garantia de durabilitat per un període de 10 anys.
• Data d’emissió de l’informe D2. Cal emetre’l just des del moment de coneixement de l’ús de materials o sistemes no tradicionals. En cas que ja es detallin en el projecte, caldrà adjuntar-lo amb l’informe inicial D0.

Informe D7 d’Incidències
Obra iniciada i Altres

• Objecte de l’informe. Aquest informe D7, és el model tipus per a trametre qualsevol incidència en fase de projecte o d’obra, que impliqui riscos superiors als declarats i/o que puguin posar en joc les garanties de la pòlissa.
• Cas d’obra iniciada sense control. Inicialment es fa referència a una incidència bastant usual, que és la d’obres iniciades sense que el promotor hagi fet un contracte formal de control amb l’OCT. Just formalitzat el contracte, cal fer una visita inicial per contrastar l’estat d’avançament dels treballs i emetre el D7 amb una reserva tècnica sobre la part d’obra ja construïda sense control de l’OCT.
  Altres incidències (fig. 4).
• Data d’emissió de l’informe D7. Des del mateix moment en què una incidència detectada posi en joc les garanties de la pòlissa, l’article 15è de les pòlisses imposa
  al promotor i a l’OCT la necessitat d’informar-lo de qualsevol circumstància que faci variar els riscos declarats als informes anteriors, en un termini de 10 dies.

Informes de seguiment de les execucions en obra

Informe D5.1
Execució de Fonaments

• Objecte de l’informe. A partir d’aquest informe, es reflecteix la solució real de la fonamentació executada, la seva adequació a l’establert en projecte i l’avaluació del risc referent als materials i a la estabilitat de l’edificació.
• Data d’emissió. Un mes a partir de la finalització dels fonaments.

Informe D5.2
Execució Estructura

• Objecte de l’informe. A partir d’aquest informe, es reflecteix la solució real de l’estructura executada, la seva adequació a l’establert al projecte i l’avaluació
  del risc referent als materials i a la estabilitat de l’edificació.
• Data d’emissió. Un mes a partir de la finalització de l’estructura de l’edifici.

Informe D5.3
Execució de Tancaments de façanes i cobertes

• Objecte de l’informe. A partir d’aquest informe, es reflecteix la solució real dels tancaments de façanes i coberta executats, la seva adequació a l’establert al projecte i l’avaluació del risc referent als materials i a l’estabilitat dels tancaments en la mesura que pugui afectar a la seva pròpia estabilitat i la de l’obra.
• Data d’emissió. Un mes a partir de la finalització dels tancaments i cobertes de l’edifici.

Informe D6 de final d’obra
(garantia desenal)

És l’informe que dona compte de l’estat final en què s’entrega l’obra. A partir d’aquest informe, es determinen les conclusions finals dels riscos assumits un cop finalitzat l’edifici. Es fa un resum final de tota la informació i riscos dels informes anteriors. A més, han de quedar reflectides les reserves tècniques pendents i les condicions de manteniments. A aquest informe cal adjuntar-hi còpia del Certificat Final d’Obra i de l’Acta de Recepció de les obres entre promotor i constructor.

És l’informe que tanca definitivament l’actuació de l’OCT.

• Data d’emissió. Un mes a partir de la finalització real de l’obra.

Classificació de riscos

Els criteris generals amb què els asseguradors solen classificar els nivells dels riscos estructurals, i que, des de setembre de 2006, els asseguradors consideren com els més adients, són:

• Els Riscos Normals (RN).
• Els Riscos Normals amb Intensificació de Controls (RN + IC).
• Els Riscos Agreujats (RA).
• Les Reserves Tècniques (RT).

➔ Veure exemples a APÈNDIX I.

DOS EXEMPLES D’ASSEGURANÇA DESENAL PER ESTABILITAT

Cas 1
Situació ideal: obra nova no iniciada

• Projecte. Edifici d’habitatges entre mitgeres amb un subterrani i quatre plantes. / Estructura de formigó armat amb forjats reticulars de 25 1 5 cm i llums màximes de 6,90 m (L/23). / Voladissos màxims de 2,20 m amb gruix de 30 cm (L/7,3). / A la façana del sostre de planta baixa hi ha dues bigues d’estintolament de pilars superiors. / T ancaments de façanes amb obra vista de 15 cm. / Coberta invertida no transitable. / No hi ha elements prefabricats ni Materials o Sistemes No tradicionals.
• Abans de l’inici de l’obra, el promotor fa el contracte amb l’OCT i entrega una còpia del Geotècnic i del Projecte Executiu complet.
• L’OCT revisa tot el contingut de tota la documentació rebuda. El geotècnic recomana fonaments per sabates a σ_adm = 2,4 kg/cm² amb s < 2,5 cm, dins una capa d’argiles compactes amb nòduls carbonatats. Els plànols de fonamentació recullen la solució recomanada pel geotècnic. No es coneixen exactament les càrregues dels fonaments veïns i no es detallen solucions de desolidarització dels murs de contenció respecte dels fonaments veïns. ➔ Caldrà aportar-les.
  Els plànols d’arquitectura es corresponen exactament amb els d’estructura. Els plànols d’estructura tenen tots els detalls necessaris per a l’execució en obra.
  ➔ Es passa a fer un anàlisi de riscos i a redactar el D0. ➔ Resultat dels riscos detectats:
  – Fonaments i Estructura. Riscos Normals (RN), previ a les comprovacions per càlcul del D0.1.
  – Dues bigues d’estintolament de pilars de sostre de P. Baixa. Risc Normal amb Intensificació del Control (RN + IC), previ a les comprovacions per càlcul del D0.1.
  – Estabilitat dels tancaments de façanes amb obra vista. Risc Normal amb Intensificació del Control (RN 1 IC), condicionat a l’ample d’assentament dels totxos en la vorera dels forjats sigui un mínim de 2/3 del totxo). Es donaran conclusions finals al D0.1.
• Inici dels fonaments. Inspeccions de l’OCT. S’observen disposicions adequades segons plànols, pels murs de contenció i les sabates.
• Redactat del D0.1. Comprovacions de càlcul per mostreig dels fonaments i estructura. No s’observen disconformitats rellevants en el mostreig dels  elements estructurals comprovats, tant a ELU com a ELS.
  ➔ Es mantenen les conclusions donades en el D0 inicial.
• Final de Fonaments, Estructura i Tancaments – Redactat dels informes D5.1, D5.2 i D5.3. Just després de finalitzar cadascun d’aquestes fites. Es rep còpia puntual (un mes després) dels informes d’autocontrols i dels de laboratoris referents: al formigó, acers, totxos, morters, soldadures, etc. Es verifica la no existència de disconformitats. A les inspeccions de l’OCT durant l’execució d’aquestes parts d’obra, no s’han detectat defectes a destacar. ➔ Conclusions: es manté el Risc Normal (RN) declarat en el D0.1.
• Final d’Obra – Redactat de l’informe D6. Just abans de finalitzar l’obra, es fa una inspecció final sobre les possibles afectacions de les instal·lacions executades respecte de l’estructura. Es verifica la no existència de patologies finals, i es redacta l’informe final D6. Cal adjuntar a aquest informe final la còpia del Certificat Final d’Obra i de l’Acta de Recepció entre promotor i constructor.

Cas 2
Situació: obra amb preexistents ja iniciada sense control

• Projecte. Damunt d’un edifici de PB i dues plantes, dels anys ≈1955, es projecta una remunta de dues plantes, intentant mantenir les parets de càrrega inicials. No es disposa del projecte inicial.
• Característiques generals de l’edifici existent. El promotor ens informa verbalment (no es documenta) de les següents dades: fonaments correguts de 70 o 80 cm. / Estructura de murs de càrrega (totxo massís de 15 i 30 cm de gruix) suportats a la PB amb jàsseres metàl·liques d’uns 6 m de llum recolzades en pilars de totxo damunt de sabates de dimensions no conegudes. / Forjats amb biguetes doble T de formigó armat o pretesat amb revoltons en arc de rajoles, separades cada 70 cm, recolzades en els murs existents.
• Característiques de l’obra nova. Murs de càrrega (interiors de 15 cm i de façanes de 30 cm) de totxo perforat. / Llums màximes de 5 m. / Forjats de  semibiguetes pretesades de gruix 20 1 4 cm (L/20,8) amb revoltons ceràmics de 60 cm.
• Contracte del promotor amb l’OCT. Es fa quan ja estan aixecades les noves parets de la 3a planta i es comencen a col·locar les primeres semi-biguetes del sostre de la 3a planta. ➔ Per tant, caldrà fer un informe inicial D7 per obra iniciada sense control i una Reserva Tècnica prèvia sobre tota la part d’obra ja executada. En el moment del contracte, el promotor entrega còpia del geotècnic i del projecte executiu a l’OCT.
• Revisió del projecte del promotor. El geotècnic ens diu que estem damunt d’un terreny fluix que no pot sobrepassar una σ_adm de 1,20 kg/cm² amb s < 1 polzada. No es presenta un Informe-Dictamen de diagnosi de l’estat del preexistent. Donat que és una remunta, la obra nova recolza totalment damunt del preexistent, i per tant, resulta imprescindible disposar d’aquest document per justificar-ho davant els asseguradors. La resta de documents del projecte d’obra nova aporten una informació usual pel tipus clàssic d’obres amb murs de càrrega i forjats.
• D’inici, es comenta amb el promotor la necessitat de disposar d’una diagnosi estructural del preexistent, dels fonaments com de l’estat de conservació i seguretat estructural dels murs i forjats. ➔ Mentrestant, l’OCT fa una primera visita a obra i verifica l’avanç real i si es fa una adequada execució de la part d’obra ja començada. Amb aquesta informació parcial, cal avançar els següents informes a l’assegurador:
  – Informe D0, amb les dades del projecte d’obra nova, i conclusions de riscos. No favorable.
  – Informe D7, per inici d’obra sense control, adjuntant una Reserva Tècnica sobre la part d’obra ja executada.
  – Informe D4, amb una Reserva Tècnica per manca d’un informe de diagnosi estructural del preexistent, justificant la seguretat dels fonaments i estructura enfront les noves càrregues.
  – Informe D0.1, no es pot fer aquest informe ja que no es disposa de prou informació sobre l’estat de conservació, patologies i càrregues dels fonaments i estructura existents.
• En aquestes circumstàncies, l’assegurador és lliure de prendre o deixar de fer una pre pòlissa per aquesta obra. Després de molt insistir, l’assegurador podria fer una pòlissa, sempre que es demostrés que el promotor s’ajusta a tots els condicionants exigits pels asseguradors.
• L’OCT resta a l’espera d’un Informe -dictamen de la diagnosi estructural del preexistent, després de cales als fonaments i murs existents, on es detallin les patologies detectades i unes baixades de noves càrregues sobre jàsseres, pilars i murs de fàbrica, fins els fonaments.
• Un cop es disposa de la informació anterior, es verifica el següent:
  – Amb les cales fetes a fonaments, es veu que les sabates dels pilars serien insuficients per a les noves càrregues, i per tant, caldria reforçar-les. Pendent d’execució.
  – No s’han detectat patologies importants en murs de càrrega existents, que indiquin assentaments diferencials en el temps.
  – Les jàsseres metàl·liques de planta baixa són IPN360 d’acer A37b de l’època. Fet un càlcul d’aquestes jàsseres per a les noves càrregues, també caldria reforçar-les amb platines. Pendent d’execució.
  – Els pilars de les jàsseres són de totxo de 30 3 45 cm, que també caldria reforçar-los amb uns pilars metàl ·lics adossats. Pendent d’execució.
  – Respecte l’estat de conservació, seguretat i carbonatació de les biguetes doble T existents, caldria fer cales i anàlisis (aluminosi?) i, si cal, una prova de càrrega. Pendent d’execució.
  – Etcètera.

Un cop poguessin ser aclarits i justificats tots els punts anteriors, es podria pensar en fer un informe D0.1 amb les conclusions adients, que podrien cancel·lar (o no) les reserves tècniques inicials. Just després del D0.1, es podrien fer els informes de final d’execució: D5.1, D5.2…, i finalment el D6, amb les conclusions de riscos que en sortissin de tot plegat.

➔ Com a resultat de tot plegat, es veu que pels casos de preexistents i/o obres iniciades sense control (donat que els requeriments documentals, d’assaigs i justificacions són més exhaustius per aquest tipus d’obres), es poden tenir uns retards significatius en la tramitació dels informes als asseguradors, que afecten notablement les missions de controls dels OCT i les conclusions sobre els riscos. ➔ Cal recordar que els asseguradors mantenen la pòlissa com a provisional fins a l’últim moment, i en cas de resultats no favorables, els riscos en el moment de finalitzar l’obra, podrien abandonar el compromís amb el promotor.

Situacions freqüents

És força freqüent acumular retards als informes a trametre als asseguradors. A més de les pròpies circumstàncies tècniques del projecte i de les obres, cal considerar que els ritmes de construcció d’una obra són prioritaris, ja que allò què prima és la producció; però els retards en no rebre els informes d’assaigs i altres, es van acumulant, arribant a discrepàncies notables amb els asseguradors.

S’han donat casos en què l’acumulació excessiva d’aquests retards han fet que s’arribi al final d’obra, adjuntant tots els informes anteriors pendents junt amb el D6. ➔ Si a l’últim moment enviem aquest informe i es detecten disconformitats o deficiències no esmenades o no justificades adequadament, llavors són motiu de RT i els asseguradors entren en dubtes, ja que quan ja hi ha un Certificat Final d’Obra i una Acta de Recepció final d’obra, cal formalitzar oficialment la pòlissa. ➔ S’han vist casos en què l’assegurador ha optat per no formalitzar la pòlissa (l’assegurador manté al llarg de tot el procés la possibilitat d’assegurar, o no), i llavors el promotor no pot anar al Registre de la Propietat per escripturar els habitatges.

Comentaris finals

Com hem vist a les situacions freqüents, acostumen a ser usuals els retards acumulats en el lliurament dels informes a tramitar. Per més que els OCT vagin  recordant a les parts la necessitat d’informar als asseguradors, els informes solen quedar endarrerits (en general per l’endarreriment en l’aportació de documentació del control de qualitat de l’obra, modificacions de plànols, etc.). ➔ El ritme de l’obra és prioritari.

Per tot l’anterior, ja en el Pròleg redactat per ACE 1 AIC (Quadern d’estructures núm. 8 – abril 2001), s’hi deia que… «tant l’ACE com AIC manifesten el seu desig sobre el fet que els OCT que gestionen els projectes edificatoris considerin la conveniència de facilitar la coordinació entre Projectistes i Controladors, des de l’inici de l’etapa executiva del projecte»…

Pensem que aquesta premissa continua sent fonamental per rebaixar les problemàtiques usuals entre Promotors, Projectistes, Geotècnics i Consultors d’Estructures amb els OCT.

Es pot afirmar que, si des de l’inici, es poden fer unes coordinacions prèvies entre els OCT i tots els altres intervinents d’un projecte, procurant normalitzar els riscos geotècnics i estructurals, és possible obtenir uns resultats més favorables per aconseguir l’objectiu comú desitjat per tots, que és: la qualitat i la seguretat estructural dels projectes i construccions amb assegurança desenal. ➔ Cal sempre recordar allò de: «La qualitat és cosa de tots».

Per aconseguir tot això, cal que totes les parts estiguin assabentades sobre els informes tipus i els condicionants dels asseguradors. ➔ Per això, posem a disposició dels socis de l’ACE la documentació detallada als apartats anteriors.

Es poden obtenir tots aquests documents a la pàgina web de l’ACE (https://aceweb.cat/documentacio-sobre-lasseguranca-desenal-i-els-oct/).

APÈNDIXS

Per a una orientació sobre les classificacions de riscos que fan els asseguradors, veure l’APÈNDIX I.

Per a un llistat de dades per informes desenals d’obra nova i rehabilitació, veure els APÈNDIXS: II (obra nova / pàg. 48-49) i III (rehabilitacions / pàg. 50-51).

APÈNDIX I: Classificació de riscos

Els criteris generals amb què els asseguradors solen classificar els nivells dels riscos estructurals, i que des de setembre de 2006, els asseguradors consideren com els més adients, són:

• Els Riscos Normals (RN).
• Els Riscos Normals amb Intensificació de Controls (RN 1 IC).
• Els Riscos Agreujats (RA).
• Les Reserves Tècniques (RT).

En cada projecte particular podran existir-ne d’altres que, evidentment, no estan reflectits en els llistats que segueixen.

• Riscos Normals (RN). Es defineixen com tots aquells que, després del seu anàlisi per part de l’OCT, no donen lloc a agreujaments o reserves tècniques en vistes al seu assegurament.

També es podria definir com:

«Un Risc Normal en un element o zona estructural, s’entén com el resultant d’un disseny, càlcul i execució en obra seguint les condicions usuals de les Normes d’aplicació i del bon art de la construcció, amb les que s’aconsegueixen nivells de seguretat accep tables segons: la vida útil, els materials i les càrregues projectades; tant a ELU com a ELS».

• Riscos normals amb elements d’intensificació del control (RN 1 IC). Es defineixen així com tots aquells que es relacionen a la taula 1 (tenen caràcter orientatiu i podran existir altres riscos normals amb intensificació de controls que no estiguin detallats a la taula 1).

• Riscos agreujats (RA).

Es defineixen així com tots aquells que es relacionen a la taula 2 (tenen caràcter orientatiu i podran existir altres riscos agreujats que no estiguin detallats a la taula 2).

• Reserves tècniques (RT).

Donarà lloc a l’emissió de reserves tècniques els riscos que presentin les situacions esmentades a la taula 3 (tenen ca ràcter orientatiu i podran existir altres reserves tècniques que no estiguin detallades a la taula 3).

Nota. El nou Codi Estructural que sortirà properament farà que les referències a Normes actuals detallades en els comentaris de les taules anteriors, s’hagin de posar al dia.

APÈNDIX II: Informes per a obres de nova construcció

Missió «Estabilitat» – Assegurança desenal

APÈNDIX III: Informes per a obres de rehabilitació estructural

Missió «Estabilitat» – Assegurança desenal

* El D4 caldria presentar-lo junt amb el D0 i el Pla d’Actuació de l’OCT, i té per objecte delimitar amb cla redat la col·laboració estructural dels preexistents. Són usuals els retards en aquest informe. / Cal que el projectista faci un estudi de diagnosi inicial del preexistent, informant dels resultats en un Informe – Dictamen, seguint el procediment dels asseguradors detallat en el document «Recomendaciones técnicas para el control de obra con elementos preexistentes para el Seguro Decenal». ➔ Amb aquest Informe – Dictamen, el Geotècnic adaptat al preexistent i a tot el Projecte Executiu, l’OCT valora els riscos particulars en cada element estructural i redacta els informes D0 i D4. El risc global de la intervenció es considera sempre com Agreujat.

• Cal tenir sempre en compte la premissa dels asseguradors: «A nivel de prestaciones, las obras con elementos preexistentes siempre se han de considerar como si de una obra nueva se tratara. La razón es evidente: los niveles de seguridad que se le tienen que proporcionar al usuario final han de ser equivalentes a los que se tendrían en una obra de nueva construcción».

➔ Trobareu models dels Informes desenals i Documents dels Asseguradors, a la web de l’ACE (https://aceweb.cat/documentacio-sobre-lasseguranca-desenal-i-els-oct/).