Adeu a Julio Martínez Calzón

JULIO MARTÍNEZ CALZÓN (1938-2023)

El proppassat dia vint-i-sis de setembre, ens deixava el Dr. Julio Martínez Calzón, enginyer CCP. La seva mort ens ha sorprès i ens ha deixat un buit però sobre tot, un gran record entre amics, col·legues i companys de professió.

Més enllà del que tots sabem, un currículum professional extraordinari com a mestre i professor universitari, les seves publicacions (llibres i articles que tots hem consultat un dia o altre) i recerques (bigues mixtes, etc.), els seus projectes i disseny de ponts i viaductes… més enllà de tot això, hem de subratllar la seva qualitat humana, el seu tracte amable, la seva cultura que transcendia el món de les estructures i en definitiva, la seva senzillesa pròpia dels savis.

L’any 2019, l’ACE, al sopar de Nadal, el va nomenar Soci d’Honor. Aquell vespre, a tots ens va sorprendre amb el títol de la seva ponència: “Un anàlisis ingenieril en el arte: estructura de la pintura del siglo XIX en el mundo occidental”. Els més íntims  d’en Julio deurien saber que aquest món de l’art era el seu gran hobby, però per a la majoria, era quelcom inimaginable.

Aquell mateix any, va acceptar de ser el President d’Honor del III Congrés de l’ACE. Com a comissari del congrés vaig tenir ocasió de parlar força amb ell. Sé que es va trobar entre nosaltres com a casa i nosaltres, no cal dir-ho, ens vàrem sentir molt honorats per la seva presència i  la seva participació.

En Julio ens ha deixat el llistó molt alt. Ha estat tot un referent. Des d’ací, li voldríem agrair tot el que ha fet i tot el que hem après del “mestre” en estructures, en cultura i en humanitat.

Josep Baquer