Aquest número inclou:
1. Editorial. Justifiquem-nos
Article redactat per
XAVIER MATEU PALAU. Descàrrega la revista per conèixer la reflexió que en fa sobre la nostra activitat i les seves justificacions en els projectes.
“No fa pas massa que en una jàssera varen col·locar més ferro del que marcava el plànol però menys del que l’acompliment de totes les fórmules hagudes i per haver aconsellaven. Així ho va observar l’organisme de control tècnic. Si no aguanta, reforcem. Si aguanta, justifiquem-nos.
Tal fet fa pensar en el manual que fem servir tots plegats o en l’objectiu final de la nostra feina tècnica. Aquest darrer ens l’imposa la llei: l’estabilitat rígida de l’estructura i durabilitat dels cinquanta anys.
Si un estranger arriba al territori espanyol, va a la llibreria i demana un compendi o promptuari per a les estructures del país, li donen l’EHE última versió. Deu començar pels fonaments? Doncs, no. Deu començar per les accions i efectes de compressió, tracció o flexió? No, és més rebuscat que això.“
2. Murs de contenció
Article redactat per
FRUCTUÓS MAÑÀ. Descàrrega la revista per conèixer aquest recurs constructiu, els
murs de contenció.
“Murs i contenció, des d’un punt de vista etimològic, són un parell de paraules que juntes resulten redundants ja que la paraula mur ve de murada i se sol referir a paret gruixuda sol.licitada a esforços horitzontals, és a dir, empentes. N’hi direm murs, a seques. Bé, doncs, els murs s’entesten en fer bona la frase aquella que diu que «n’hi ha de dues menes: aquells en els que el sòl no empeny i els que cauen».
De llarg, és l’estructura d’edificació que presenta més problemes de seguretat i que, a obra acabada, dóna més mals de cap als que han intervingut en la seva realització.
Als que algun dia hem tingut la feblesa d’escriure quelcom sobre aquesta estructura tant antipàtica ens sovintegen les consultes sobre les seves patologies i de com estabilitzar-los una vegada es demostren incompetents per a fer front a les accions que reben.“
3. Progressar: entendre, gaudir i divulgar
Article redactat per
JUAN CARLOS ARROYO PORTERO.
“Un conte de Jorge Bucay parla d’algú que va veure la ciutat on es complirien els seus somnis. Caminant cap a ella va començar a trobar innombrables obstacles. Cansat de tanta fatiga es va asseure i li va preguntar a un nen perquè m’és tan difícil arribar-hi? i el nen li va contestar: Els obstacles no estaven abans que tu arribessis. Els obstacles els vas portar tu.
El progrés es busca, com la sort. Primer cal tenir clar què és i després lluitar per això. No excusar-se per la conjuntura, lluitar dins d’ella, que ara no és favorable perquè és molt bona, no deixar-se enganyar per la brillantor del curt termini, que ara és molt fàcil, i tenir molt clar que el progrés tècnic, per sobre de conjuntures, acaba sent molt, molt rendible. És més, mirant al mitjà i llarg termini, no hi ha cap altra forma de sobreviure.“
4. Junta de paviments de formigó JRI
Article redactat per
J. R. VÁZQUEZ i
J. REBOLLO. Descàrrega la revista per la presentació d’una nova tecnologia de juntes de paviments de formigó en massa.
“Presentació d’una nova tecnologia de juntes de paviments de formigó en massa, que permeten donar continuïtat als draps aïllats, resolent la condició de continuïtat de la vora entre quadres de llosa, a partir de la inducció al formigó d’un Raig de Júpiter, en trams alterns.
Sistema patentat, que indueix fissuració controlada al formigó, per a la formació de juntes tridimensionals, en draps continus de formigó en massa, a partir de l’acció de la retracció o de càrregues exteriors. S’aconsegueix que peces adjacents quedin encadellades a la zona de la junta i per tant travades, assegurant la continuïtat, al mode de les solucions d’unió a fusteria. El sistema de trava més corrent, que s’indueix, és una unió a mitja fusta de tipus Rayo de Júpiter, alterna, amb la aresta superior com a directriu, al voltant de la qual es reparteixen alternament els plànols d’aquesta unió.”
5. Propostes per a l’obra pública a Catalunya
Article redactat per
RAFAEL ROMERO. Descàrrega la revista per conèixer l’estudi de les licitacions d’obra pública a Catalunya el 2004.
“A la Cambra de Contractistes elaborem des de fa anys l’estadística de licitació oficial. Aquest indicador reflecteix el pressupost de les obres a executar a Catalunya, tretes a licitació per les diferents Administracions Públiques (Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, Generalitat i Estat). No és un indicador de la inversió pública a realitzar doncs els pressupostos no són els de adjudicació i, a més a més, poden referir-se a terminis d’execució superiors a l’any. Sí és, però, un indicador de la voluntat inversora de les Administracions Públiques i, per tant, de l’activitat constructora futura promoguda pels organismes públics.
El total de Licitació Oficial a Catalunya l’any 2004 va ser de 3.575,0 milions d’euros (M€) el que representa una disminució en termes reals respecte de 2003 d’un 48,3%. El volum licitat d’obres d’Edificació va ser de 1.194,6 M€ amb una disminució del 41,6%, mentre que la licitació d’Obra Civil (el que no és Edificació) va ser de 2.380,4 M€, amb una disminució del 51,1%.“
6. Miscel·lània
7. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
