Aquest número inclou:
1. Editorial
Article redactat per
XAVIER MATEU PALAU. Descàrrega la revista per conèixer les implicacions de tenir un Certificat ISO.
“Un Certificat ISO implica tenir un mètode per a l’obtenció d’un resultat. Ens serveix per definir o per redefinir la nostra empresa. Podem arribar a determinar fins i tot com s’ha de canviar el paper higiènic.
Però també val una pasta. Personalment, no em compensa el que val pel que em representa. Però el gran problema és que és independent del producte que es genera a l’empresa. Podem fabricar salvavides de formigó, mines antipersones, plànols intel·ligibles o càlculs catastròfics, i tenir el nostre certificat amb nota alta.”
2. Estabilitat post-trencament en la fixació puntual de vidres laminats
Article redactat per
FRANCESC ARBÓS BELLAPART. Descàrrega la revista per llegir aquest article tècnic.
“L’estabilitat post-trencament obtinguda en vidres laminars emmarcats, que fa d’aquests material d’us obligatori per a aplicacions on s’hagi de garantir la seguretat de les persones, és inexistent quan el seu sistema de fixació es realitza mitjançant ancoratges puntuals a través de trepants. El segellat perimetral entre vidres amb silicona i l’angle d’inclinació dels panells respecte el pla del terra són factors que influeixen en l’estabilitat final. El nou sistema de fixació PUNTpart Overhead Glazing, dissenyat per l’autor, garanteix l’estabilitat post-trencament d’aquests panells. La utilització de polímers més rígids i resistents en la laminació de vidres millora sensiblement la seguretat, permetent suportar sobrecàrregues importants tot i estar els vidres completament trencats.”
3. Lligant caps
Article redactat per
IGNACIO COSTALES CALVO.
“El Nou Codi Tècnic de l’Edificació, canvia les Notacions i Subíndex de l’antiga EA-95. Aquest canvi ens allunya de l’antiga Normativa, deixant-nos en una situació més propera a Europa. Moltes de les notacions empleades no poden ser compreses si no s’entén que són abreviatures o sigles dels mateixos termes en Anglès. Per aquest motiu es recullen, dins d’aquest primer apartat, les abreviatures de l’Eurocodi-3 i la seva explicació en l’idioma de referència.
És molt important tenir clars tots aquests termes, ja que a priori pot suposar una notació excessivament complexa, ben entesa, es convertirà en una eina molt útil per donar-nos una informació extra, cada vegada que abordem una formula. Deixar de banda conceptes com majoració, saber que el subíndex «w» es refereix a l’ànima o que la Rigidesa d’una unió es nota mitjançant una «S», són tres exemples de noves aptituds que hem de començar a adoptar, sense que per això haguem d’oblidar les antigues MV que poden seguir sent-nos útils per, per exemple, poder avaluar els resultats obtinguts amb unes formules, a les que no sempre estarem acostumats.”
4. Recuperació del conjunt monumental del Monestir de Sant Benet del Bages
Article redactat per
DIEGO MARTÍN. Descàrrega la revista per conèixer el projecte de recuperació del conjunt històric de Monestir de Sant Benet del Bages.
“El Monestir de Sant Benet de Bages, situat al costat del riu Llobregat al seu pas per Sant Fruitòs, forma part dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Pre-Romànic fins el Barroc.
Declarat Monument Nacional el 1931, ha patit nombroses transformacions al llarg de la seva història. Des de la seva fundació durant el segle X, època de la qual gairebé no queden vestigis, el conjunt del Monestir s’ha anat modelant al llarg de la història. L’església i el claustre són dels segles XII i XIII i, posteriorment, en els segles XIV i XV, en ple auge del Monestir, s’hi van afegir un nou palau per a l’abat i una bodega d’estil gòtic.”
5. Vuit reflexions (per no cansar) sobre les estructures de fàbrica de maó
Article redactat per
JOSEP M. GENESCÀ. Descàrrega la revista per conèixer les reflexions sobre les estructures de fàbrica de maó.
“És curiós que s’hagin utilitzat tantes energies i recursos en la redacció de dos documents, l’Eurocódigo 6 i el CTEDB-SE-F, per normalitzar unes estructures, les de fàbrica de maó per a obra nova, que responen a construccions clarament marginals amb processos poc o gens industrialitzats, l’ingredient principal de les quals és la mà d’obra. A més, altres normes com la NCSE-02 penalitzen la fàbrica de maó fins a extrems de limitar el nombre de plantes, com si d’una norma urbanística es tractés. Per exemple, a quatre plantes a Olot o a dues a Alacant capital. Seria interessant saber el percentatge d’estructures calculades amb fàbrica de maó pels integrants de l’ACE, però s’endevina que aquest percentatge tendeix a zero. I
tanmateix…”
6. Miscel·lània
7. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
