Aquest número inclou:
1. Editorial
Article redactat per
JOSEP BAQUER. Descàrrega la revista per a conèixer les estructures sostenibles.
“Una de les novetats de la nova instrucció del formigó estructural, la trobem a l’annex 13 que parla de la contribució de l’estructura a la sostenibilitat. Crec que els dos primers articles caldria llegir-los detingudament i que ens haurien d’afectar en la nostra manera de fer en el camp de la consultoria d’estructures. Allà es diu que la sostenibilitat és un concepte global, no específic de les estructures de formigó; que té molt a veure amb criteris mediambientals, econòmics i socials; que comporta l’ús raonable de l’energia que cal emprar, amb l’optimització dels costos de manteniment i l’optimització del consum de materials.
M’imagino que el legislador i la ponència de la norma, en redactar aquest annex, estava pensant en tota mena de projectes i d’edificis, tant els destinats a habitatges socials, com els edificis i seus de grans firmes comercials, o els grans equipaments, sigui qui sigui el promotor o la Propietat.”
2. Els fundadors de l’Associació donem el relleu
Article redactat per
ANTONI MASSAGUÉ. Descàrrega la revista per a llegir la carta oberta a José Luis Pedraza.
“Recentment s’ha jubilat el nostre associat José Luís Pedraza Llanos, un dels socis fundadors de la nostra associació, que ha col·laborat i participat en el desenvolupament i la consolidació de la mateixa. Des d’aquí volem retre un petit homenatge a la seva tasca.”
3. Apunts (1 de 3)
Article redactat per
JOSÉ LUIS PEDRAZA LLANOS.
4. L’acció del vent sobre els edificis abans i després del CTE
Article redactat per
FLORENTINO REGALADO. Descàrrega la revista per a conèixer la normativa de vent a Espanya.
“El Codi Tècnic de l’Edificació del 2006 recull la nova normativa de vent espanyola que ha de ser considerada en el càlcul de les construccions susceptibles d’experimentar empentes degudes al mateix.
La nova norma s’inspira clarament en tota la filosofia relacionada amb el vent exposada a l’Eurocodi d’Accions núm. 1, simplificant-la i limitant-ne l’àmbit d’aplicació a edificis situats per sota d’una altitud de 2.000 m; i també limita l’esveltesa superior d’aquests edificis a sis, amb l’objecte de moure’s al rang on el vent pot ser estimat a través de càrregues estàtiques equivalents, oblidant-se d’aquells altres edificis que per la seva altura i esveltesa, poden ser sensibles als efectes dinàmics que pot generar el vent.”
5. Una reflexió personal a personal a propòsit de la norma sísmica NCSE-2002
Article redactat per
FLORENTINO REGALADO. Descàrrega la revista per a conèixer la les dificultats que tenim a les zones sísmiques per allotjar armadures a les estructures dels edificis.
“Fent-nos ressò de les dificultats i problemes que estem tenint a les zones sísmiques espanyoles per allotjar les armadures a les geometries de les estructures dels nostres edificis, quan les quanties d’acer que genera l’aplicació de l’actual Norma Sísmica NCSE-2002 dóna resultats al voltant als 40 ± 10 kg/m², duplicant clarament les quanties d’acer amb què habitualment resoldrem les nostres estructures amb les anteriors Normes Sísmiques, gosem donar a llum unes reflexions personals a propòsit del que creiem que és l’autèntica realitat sísmica a Espanya . També volem donar a la llum amb més èmfasi, el treball realitzat per Cype Ingenieros, SA, que ha fet una petita anàlisi comparativa sobre els paràmetres sísmics on posa en evidència com s’han manipulat perquè es dupliquin les acceleracions sísmiques de partida , (reals o inventades), fins a duplicar les quantitats d’acer en un món cínic, que pretén lluitar per un desenvolupament sostenible i no contaminant, reduint les emissions del CO2 a l’atmosfera. No estaria de més, preguntar al professor D. Fructuoso Mañá, què opina sobre el tema i quina quantitat de CO2 genera fabricar un quilo d’acer col·locat en un pilar.”
6. Un punt d’inflexió en la producció de formigó autocompactant
Article redactat per
GUSTAVO POZO. Descàrrega la revista per a conèixer els nous reptes en el prefabricat del formigó autocompactant.
“Els nous reptes en el prefabricat de desmoldeig diferit passen per una major implementació del formigó autocompactant. No anem a detenir-nos en les sobradament conegudes bondats de treballar amb aquest formigó (en termes mediambientals, sostenibilitat, durabilitat, salut laboral, productivitat…) sinó en com generar una inflexió sobre la tendència actual.
Parlar de formigó prefabricat és parlar d’un control exhaustiu de la qualitat dels elements fabricats, d’una sistematicitat en els processos i en les matèries primeres. Apartar-nos d’aquest rol implica passar d’errors controlats i per tant finits a errors no controlats i impredictibles.”
7. Miscel·lània
8. Llista de membres de l’associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
