Aquest número inclou:
1. Editorial
Article redactat per
JOSPE BAQUER i
JORGE BLASCO. Descàrrega la revista per a conèixer la augment en projectes de rehabilitació en edificis en època de crisi:
“Fa més de dos anys i dos mesos que des d’aquesta mateixa plana plantejàvem el tema de «La rehabilitació, aquest germà petit». De fet, l’actuació en el parc d’edificis existents sempre ha ocupat força dedicació als nostres despatxos professionals, generalment com una activitat complementària a la feina principal que es desenvolupava en els projectes per a obres de nova planta.
Les estadístiques parlen: fa no massa anys, quatre o cinc, la rehabilitació ocupava només el 15 % de l’activitat arquitectònica/constructiva. Actualment, arran la crisi econòmicofinancera, sense que s’hagi incrementat massa l’activitat en termes absoluts, sí que ha augmentat en termes relatius fins al 50 o 60 %, a causa de la forta davallada de projectes i construcció d’obra nova. Així doncs, la poca activitat del sector, ha fet obrir els ulls envers la importància que té l’actuació en edificis existents, estiguin catalogats o no n’estiguin.”
2. La rehabilitació estructural d’edificis històric-artístics
Article redactat per
ENRIQUE GONZÁLEZ VALLE. Descàrrega la revista per a conèixer els estudis de rehabilitació d’edificis històric-artístics.
“Segons la RAE.
«REHABILITAR: Habilitar de nou o restituir una persona o cosa al seu antic estat.»
«HABILITAR: Fer a una persona o cosa hàbil, apta o capaç per a allò que abans no ho era.»
«RESTAURAR: Recuperar o recobrar. Reparar, renovar o tornar a posar una cosa en aquell estat que abans tenia. Reparar, una pintura, escultura, edifici, etc., del deteriorament que ha patit.»
«REPARAR: Composar, amanir o esmenar el menyscabat que ha sofert una cosa.»
Segons els documents tècnics
Manteniment d’una estructura (EHE 2008)
«Activitats necessàries perquè el nivell de prestacions pel què ha estat projectada… no disminueixi per sota d’un cert llindar vinculat a les característiques de resistència mecànica, durabilitat, funcionalitat i en el seu cas estètiques.»”
3. Formigonat en temps fred
Article redactat per
RAFAEL GUERRERO RIBAS. Descàrrega la revista per a conèixer les reflexions sobre un tema poc valorat.
“En relació al tema del formigonat amb baixes temperatures. Tema poc valorat a les obres, possiblement pel desconeixement dels fenòmens químics que es produeixen dins del formigó durant el forjat i que el poden alterar fins arruïnar-lo. Proposo una reflexió entre tots els agents implicats, inclosa la Propietat i les plantes de formigó. Aquest escrit no pretén ser cap norma, guia o recomanació. Simplement es posar negre sobre blanc el què penso sobre un problema que afecta a tots els que formem la gran família de la Construcció. A tots els afectats, especialment als companys que tenen responsabilitats en la Direcció i execució d’obres, van adreçades aquestes línies que no són més que un recull de reflexions i d’experiències d’altres països al voltant dels perills que el formigó pot patir per culpa del fred.
No disposem de gaire literatura especialitzada, començant per l’EHE que es limita a dir que no es formigoni si estàs a 14 °C o 15 °C. Aquesta és la norma que ens empara!! A partir d’aquí les direccions facultatives han de prendre decisions.”
4. Apunts (3 de 3)
Article redactat per
JOSÉ LUIS PEDRAZA LLANOS.
5. Estatus jurídic dels Eurocodis i la seva implantació a Europa
Article redactat per
LAUREÀ MIRÓ BRETOS. Descàrrega la revista per a conèixer les normes europees en el nostre àmbit.
“Durant els anys 90 i principis del 2000 AENOR va traduir i va publicar a Espanya els Eurocodis experimentals amb el prefix UNE-ENV, que han tingut fins a la data una relativament bona difusió entre els tècnics espanyols.
Entre els anys 2002 i 2007 el Comitè Europeu de Normalització (CEN) va publicar les versions definitives i no experimentals dels Eurocodis, en anglès, francès i alemany, amb la següent nomenclatura:
- EN 1990 – Eurocodi: Bases de càlcul d’estructures.
- EN 1991 – Eurocodi 1: Accions en estructures.
- EN 1992 – Eurocodi 2: Projecte d’estructures de formigó.
- EN 1993 – Eurocodi 3: Projecte d’estructures d’acer.
- EN 1994 – Eurocodi 4: Projecte d’estructures mixtes d’acer i formigó.
- EN 1995 – Eurocodi 5: Projecte d’estructures de fusta.
- EN 1996 – Eurocodi 6: Projecte d’estructures de fàbrica.
- EN 1997 – Eurocodi 7: Projecte geotècnic.
- EN 1998 – Eurocodi 8: Projecte d’estructures sismorresistents.
- EN 1999 – Eurocodi 9: Projecte d’estructures d’alumini.
Cada Eurocodi es divideix al seu torn en diverses parts, de manera que actualment el conjunt està format per 58 textos normatius. Cadascuna d’aquestes normes admet la inclusió, per part de cada país, d’un Annex Nacional on s’especifiquin alternatives a diversos coeficients de seguretat, valors d’accions o procediments de càlcul denominats Paràmetres de Determinació Nacional.”
6. Curs de Postgrau de Càlcul d’Estructures
Article redactat per
CESC ALDABÓ,
ROSA MARÍA BUADAS i
MARTA TORRAS ISLA. Descàrrega la revista per a conèixer aquest nou curs de Càlcul d’Estructures.
“Com a colofó de la primera edició del Curs de Postgrau de Càlcul d’Estructures creat conjuntament entre l’ACE i Zigurat, a continuació es publiquen els resums dels dos treballs finals de Postgrau més interessants.
Aquest Curs de Postgrau va néixer a partir dels continguts creats per més de 30 ponents especialistes de cada àrea en 5 jornades presencials promogudes per l’ACE amb el títol «Implantació del CTE a les Estructures», on s’exposava en profunditat les conseqüències de la implantació del CTE en les estructures i es debatia sobre els dubtes creats.”
7. Miscel·lània
En memòria del Soci d’Honor Sr. Rafael Casals i Bohigas, Dr. Enginyer Industrial
8. Llista de membres de l’associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
