Aquest número inclou:
1. Editorial
Article redactat per
MARTÍ CABESTANY. Descàrrega la revista per a conèixer les revisions internes dels projectes dels associats:
“Ara fa quasi bé un any que em van plantejant ser el cap de la comissió de control, com tots sabeu un grup d’associats que formen part de la comissió tècnica i té com a objectiu la revisió interna qualitativa dels projectes dels associats. Aquest grup va iniciar els seus treballs ara fa sis anys, el gener de 2005, establint uns criteris interns per a la revisió dels projectes.
Normalment els controls, en la majoria dels associats, són positius i l’acta corresponent va acompanyada d’una sèrie de comentaris per a millorar els projectes de l’associat revisat.
Els problemes esdevenen quan un projecte és negatiu, començant ja pel debat intern de la comissió. S’ha d’entendre que el fet que un projecte sigui considerat negatiu no implica que s’hagi de renunciar a l’associació, simplement que s’ha de fer arribar un altre projecte per a la seva avaluació.”
2. Forjats unidireccionals existents, una proposta de validació analítica.
Article redactat per
JOSEP M. GENESCÀ i
MARCEL CRUELLS. Descàrrega la revista per a conèixer l’anàlisi de les validacions en els forjats unidireccionals.
“Per què amb tanta freqüència els forjats unidireccionals existents, l’anàlisi dels quals no ha permès ser validat, se’ls classifica com a idonis quan se’ls sotmet a una prova de càrrega? La resposta és senzilla. Quan es van projectar es va considerar que l’únic element mecànicament col·laborant era la bigueta o nervi, considerant que els altres elements constituents només tenien una missió de implementeria. En realitat, el forjat està constituït pels següents elements:
- La bigueta o nervi mecànicament actiu.
- L’alleugerit.
- El sinus o material que omple l’espai entre la bigueta i l’alleugerit.
- La capa de compressió o llosa superior formigonada en obra.
- El paviment i el seu material d’unió o únicament el material d’unió del paviment.
En aquest estudi, definirem forjat com un sistema resistent pla, unidireccional, principalment sotmès a flexió simple, l’element resistent principal del qual pot ser de fusta, acer laminat, formigó armat o pretesat, i els materials acompanyants del qual, alleugerit, material de sinus i material d’unió del paviment, poden o no, col·laborar mecànicament amb l’element resistent principal.”
3. Una nova normativa per a la rehabilitació: una necessitat?
Article redactat per
JORDI MARISTANY I CARRERAS. Descàrrega la revista per a conèixer la necessitat d’una nova normativa dins del camp de la rehabilitació.
“La forta davallada de l’obra nova amb tot el que implica per bona part dels despatxos professionals explica que moltes mirades apuntin en altres alternatives laborals com el camp de la rehabilitació. Se senten veus que reclamen noves regulacions d’aquesta especialitat. Ens movem en temps d’incerteses i d’un cert impàs que seria bo aprofitar per revisar algunes de les formes de treballar dels darrers anys. Mai com ara s’ha vist la necessitat d’afinar per tal que els costos de construcció no gravin encara més els preus finals de les vivendes o de les obres en general. Per il·lustrar algunes de les reflexions que faig en el present article s’analitza com seria l’aplicació de la normativa actual en un edifici qualsevol dels que els nostres avantpassats de la professió van aixecar ni més ni menys que a l’Eixample de Barcelona.”
4. Singularitats en el projecte de fonamentacions profundes amb pilons prefabricats clavats
Article redactat per
EDUARDO MANZANO ARROYO. Descàrrega la revista per a conèixer les singularitats en els projectes de fonamentacions profundes amb pilons prefabricats.
“Els pilons clavats són, a diferència dels executats in-situ, que s’han desenvolupat molt més recentment, el tipus més antic de pilot. Ja en temps dels romans s’utilitzaven amb profusió rotllos de fusta clavats com a mitjà per millorar els fonaments dels edificis; així, l’exemple més antic documentat de pilons de fusta es localitza a Efes (Turquia) on es va construir un gran temple sobre ells entorn de l’any 600 a. C. que segueix conservant la seva fonamentació original en bon estat (els pilots de fusta presenten gran durabilitat en sòls permanentment saturats), i abunden a Centreeuropa i Amèrica del Nord (Venècia, Amsterdam, Mèxic, EUA), on quan per disponibilitat i economia encara s’utilitzen actualment en determinades ocasions.
La tecnologia moderna del formigó i dels processos de prefabricació, dels equips de clavament, així com les actualitzacions normatives en matèria de fonamentacions (eurocodis, normes UNE-EN de treballs geotècnics especials i de marcatge CE de productes de construcció, CTE, Guia de Fonamentacions a Obres de Carretera, ROM 0.5, etc.) han impulsat l’ús dels pilots prefabricats tal com avui els coneixem, si bé, encara, per la dificultat d’incloure en textos senzills la variabilitat casuística de la geotècnia i les fonamentacions , amb el seu elevat caràcter empíric, hi ha massa ambigüitats i queda camí per recórrer fins que aquestes activitats siguin convenientment normalitzades.”
5. Gaudí i l’enigma del conjunt modernista dels jardins de l’antic «Manicomi de Sant Boi»
Article redactat per
DAVID AGULLÓ GALILEA. Descàrrega la revista per a conèixer el conjunt modernista del Manicomi de Sant Boi.
“Molt a prop de Barcelona, als jardins del recinte del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat, i on fa cent anys s’ubicava l’antic «Manicomi de Sant Boi», es conserva un conjunt arquitectònic modernista que ha arribat als nostres dies pràcticament com a una obra desconeguda i sense autoria reconeguda. Documentació escrita i fotografies recopilades demostren que la intervenció modernista als jardins d’aquest recinte va ser de més envergadura del que actualment es conserva, construint-se, des del 1903 i fins el 1912, fonts, bancs, placetes… algunes avui dia desaparegudes.
El conjunt modernista dels jardins de l’antic «Manicomi de Sant Boi» conté uns elements arquitectònics amb unes característiques formals i un contingut simbòlic anàlegs o equivalents a diferents parts d’algunes de les més importants obres que Gaudí estava construint, en el mateix període de temps o immediatament després d’haver-se finalitzat aquesta obra. Trobem aquí, entre d’altres i a mode d’un esbós materialitzat i contret en una imatge, una anticipació dels sostres de les naus del temple de la Sagrada Família (1915-1921), l’estructura compositiva de la planta de la cripta de la Colònia Güell (1908-1915), aspectes formals de la casa Milà (1906-1912) i la secció i trencadissos del banc serpentí del Park Güell (1911-1913).”
6. Miscel·lània
Ressenya trobada junta directiva-socis protectors de l’ACE.
7. Llista de membres de l’associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
