Aquest número inclou:
1. Editorial: L’evolució de les estructures. La revolució de les estructures
Article redactat per
XAVIER MATEU. Descarrega la revista per a conèixer l’inici d’una nova etapa per a l’ACE en el sector de la construcció:
“La vida, qualsevol disciplina, qualsevol professió, és evolució. Dia a dia s’introdueixen petites millores, petits ajustos de direcció, però no els anomenem canvis. Només anomenem canvi quan alguna cosa, després d’anar provant aquests retocs i el resultat segueix sent el mateix o pitjor, apliquem una cosa diferent, una cosa molt diferent o alguna cosa radicalment diferent. Aquesta detecció que alguna cosa no funciona, es diu crisi i, aquest canvi radical exigit, es diu revolució. Ho fem sense ser-ne conscients: vam provar el mètode evolucionari (poc a poc) i, si aquest no funciona, vam assajar amb el mètode revolucionari (de cop).”
2. Ho fem prou bé?
Article redactat per
FRUCTUÓS MAÑÀ REIXACH. Descarrega la revista per a conèixer l’inici d’una nova etapa per a l’ACE en el sector de la construcció:
“Als primers anys de la dècada dels 60 es van començar a promoure els sistemes de càlcul del formigó armat en ruptura. A l’Estat Espanyol va ser Eduardo Torroja qui va desenvolupar el seu
mètode anelàstic concretat en la teoria del «momento tope». Abans, els reglaments i els mètodes de càlcul corresponents, com en quasi tot, es basaven en autors alemanys, els quals feia dècades que utilitzaven mètodes basats en l’elasticitat lineal. És molt possible que la proposta de Torroja tingués alguna relació amb la normativa apareguda durant els anys 40 dirigida a l’estalvi de l’acer a la construcció.”
3. L’anomalia de Páez: la inoportunitat d’un assaig?
Article redactat per
JOSEP M. GENESCÀ I RAMON. Descarrega la revista per a conèixer l’inici d’una nova etapa per a l’ACE en el sector de la construcció:
“No sembla més lògic que la teoria s’elabori a partir de l’experimentació i no a l’inrevés? Aquí s’exposa un cas, el d’Alfredo Páez Balaca, el qual, basant-se exclusivament en dades empíriques, va proposar un mètode de dimensionament del formigó armat. El mètode no va tenir l’èxit esperat. En aquest article s’explica el sistema utilitzat i les possibles causes d’aquest desacord tècnic.”
4. La consolidació d’una estructura única: el paraigua de Pola de Siero
Article redactat per
ROBERT BRUFAU NIUBÓ, ANTONIO AGUADO DE CEA, ALBERT DE LA FUENTE ANTEQUERA I JORDI PAYOLA LAHOZ. Descarrega la revista per a conèixer l’inici d’una nova etapa per a l’ACE en el sector de la construcció:
“L’enginyer
Ildefonso Sánchez del Rio va projectar diferents paraigües situats en diversos punts de la ciutat d’Oviedo. Actualment es conserven dos d’ells, el conegut com a paraigües de la “Llet” i el de la Corredoria. Eren els anys vint, i les atípiques propostes de
paraigües amb planta circular van ser ben rebudes. La denominació es devia al seu únic suport central i al seu planta circular. El seu diàmetre era relativament modest, ja que en cap cas va arribar als 15 metres.”
5. Miscel·lània
Una selecció d’articles d’interès per part dels socis protectors on són ofereixen informació de valor per als especialistes de càlcul d’estructures.
6. Llista de membres de l’associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
