Adeu a José Calavera Ruiz

JOSÉ CALAVERA RUIZ (1931-2023)

Després de comunicar-me la trista notícia de la seva mort als 91 anys, m’han demanat que escrigui unes línies sobre José Calavera Ruiz (Melilla, 23 d’octubre 1931-Madrid 25 d’agost 2023).

Unes línies… difícil d’una persona tan prolífica i multifacètica.

A l’àmbit acreditatiu resumiríem dient que ha estat titular de dues enginyeries, Obres Públiques i Doctor Enginyer de Camins, Canals i Ports. Catedràtic emèrit d’Edificació i Prefabricació de l’ETSIM-UPM,
En l’àmbit de les distincions diríem President d’honor d’Intemac i de la nostra Associació de Consultors d’Estructures ACE, entre tantes i tantes…
També Medalla Eduardo Torroja, Medalla al Foment de la Invenció, Premi Nacional d’Enginyeria Civil, Premi internacional al mèrit en Enginyeria Estructural, així com nombrosos premis i medalles Honoris Causa, participacions en comitès científics… i tantes més…
En les seves pròpies paraules, en comentar-li la dificultat de fer-li una presentació breu em deia “…amb els anys m’he anat convertint en un impresentable”

En l’àmbit professional i ideològic, el doctor José Calavera ha estat un referent sobretot en el càlcul d’estructures de formigó, tant a Espanya com a fora. Ha defensat la figura del consultor d’estructures, com a eix principal per fer amb èxit qualsevol obra. També ha expressat la necessitat de millorar les infraestructures a Espanya, sobretot el transport ferroviari, que és vital per promoure el desenvolupament industrial i l’enriquiment del país.

En l’àmbit de la producció científica són innombrables els articles i llibres que omplen llibreries d’arquitectes i enginyers i són guia d’especialistes en el projecte estructural, especialment estructures i obres de formigó, essent una referència constant al sector.
També la seva participació en investigacions, tesis doctorals…
Personalment tinc un afecte especial a aquesta col·lecció de llibres de tapa verda, historicistes des del punt de vista enginyeril, sobre temes diversos temes i d’edició pròpia que t’enviava per Nadal amb una targeta de felicitació. Té títols com “L’estàtua de la llibertat” “Frank Lloid Wright i la casa de la cascada” “Reminiscències de George Stephenson” “Guia del turista al pont Britannia” “Patents d’helicòpters” “Elogi de dos grans hidràulics”…

En l’àmbit de la divulgació, incomptables les implicacions en conferències, cursos, màsters, congressos… Sempre que se li demanava participació, la resposta ha estat un “Sí”.

A l’àmbit de l’enginyeria ha estat el projectista i el constructor d’obres pioneres a Espanya, com el telefèric de Fuente Dé (Picos de Europa, Cantàbria), la coberta de 60 x 250 sense pilars del Mercat de Bestiars de Torrelavega (Cantàbria) , que el feia sentir orgullós, i la coberta del desaparegut Pavelló d’Esports del Reial Madrid, de la qual conservava un nus de tubs “que sembla una escultura d’art modern”. Com a president d’Intemac, va col·laborar als estudis de seguretat per a la demolició de l’edifici Windsor i en la supervisió de la construcció de les quatre torres del Passeig de la Castellana de Madrid, dels túnels del metro de Madrid i d’alguns trams de l’AVE.
Recordo la il·lusió que feia venir al nostre 2n Congrés de Consultors d’Estructures, del qual era President d’Honor, a la recent estrenada línia de l’AVE.

En l’àmbit personal li ha caracteritzat la humilitat, la senzillesa, l’elegància, el tracte afable, l’interès per les aportacions alienes, la generositat i curiositat intel·lectual…
Mai va tenir una paraula de queixa per la sobre demanda de les seves aportacions i participacions…només em va comentar una vegada “alguna cosa he d’haver fet malament en la meva jubilació, ja que tinc el mateix nombre de papers al meu despatx que abans…”, cosa que més el preocupava era que això no ofengués ni interferís el seu successor en el càrrec de President d’Intemac…a la qual cosa es consolava “…menys malament Enrique (Gonzalez Valle) no es molesta…”
Se’ns han anat tots aquests Don Jose Calavera Ruiz…però sobretot se’ns ha anat el nostre estimat i admirat Pepe… Pepe Calavera…segur que allà on sigui, farà grans aportacions.

Laura Valverde Aragón