Quaderns d’Estructures 87

Aquest número inclou:

1. Editorial

Editorial redactada per David Pedrerol Lechuga. Descarrega la revista per conèixer la crítica de manca de coherència en la normativa:   «Escric aquestes línies com a director facultatiu de molts edificis, amb anys de treball en despatx tècnic, participant en grups de treball normatius i com a membre de la nostra Associació de Consultors d’Estructures de Catalunya. I les escric amb una inquietud que no és nova, però que últimament s’ha tornat urgent: la sensació què, en matèria de seguretat sísmica, Espanya està discutint la forma quan hauria d’estar discutint el fons.«

2. La columna C8 de la Sagrada Família. Una aproximació a Gaudí amb Geogebra

Article redactat per Josep M. Genescà. Descarrega la revista per conèixer un estudi geomètric detallat d’una de les columnes de la nau central del temple mitjançant el programari GeoGebra:   «MOTIVACIÓ La progressiva penetració del programa de geometria dinàmica GeoGebra a la nostra activitat professional ha permès abordar un tema ja tractat altres vegades, però, amb les possibilitats geomètriques i dinàmiques que proporciona GeoGebra, enfocar-lo des d’una perspectiva diferent. Es tractaria d’estudiar una de les columnes que es troben a la nau central de la basílica de la Sagrada Família. El perquè s’ha triat aquest tema es deu a dues motivacions ja llunyanes en el temps, però que han estat importants per prendre aquesta decisió.»

3. Reducció de la petjada de carboni a través de l’ús de posttesat en sostres d’edificació. Comparativa d’emissions totals de GEI en lloses de formigó in situ posttesades davant sostres de formigó pre fabricat

Article redactat per Gerard Herranz i Pedro Ossó. Descarrega la revista per conèixer com l’ús del formigó posttesat in situ pot disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en comparació amb els forjats prefabricats:   «INTRODUCCIÓ El sector de la construcció se troba en ple procés de transformació cap a la descarbonització. En aquest context, el carboni embegut (o incorporat) a les estructures d’edificació ha deixat de ser una dada secundària per convertir-se en una variable crítica en la presa de decisions durant la fase de projecte.  Donat que les emissions embegudes del sector de la construcció representen aproximadament el 8 % de les emissions globals de CO2 [1], resulta imperatiu optimitzar l’ús dels materials estructurals. En aquest escenari, la introducció del pretensat —ja sigui mitjançant armadures preteses o posteses— ofereix una reducció important en els consums de formigó i acer en comparació amb les tipologies de formigó armat convencional.«

4. Ancoratge interior de parets en rehabilitació d’edificis

Article redactat per Josep Baquer Sistach. Descarrega la revista per conèixer la proposta d’una solució innovadora i poc invasiva per resoldre el problema de la manca de lligam transversal en edificis antics:   «PLANTEJAMENT INICIAL Un dels problemes que se’ns presenta sovint quan projectem o executem obres de rehabilitació d’edificis de parets de càrrega i forjats unidireccionals, és la necessitat de travar algunes parets mitgeres, o de façanes, situades en el mateix sentit que les bigues dels sostres. Per tant, paral·leles a les bigues. Les parets de càrrega en les que s’hi recolzen les bigues, no acostumen a tenir problemes de travat atès que els mateixos caps dels perfils lliguen transversalment els murs. Sovint s’han resolt aquests problemes a base d’ancoratges interns o externs amb tensors i plaques d’ancoratge o perfils de repartiment de càrregues. Unes solucions farragoses i molt poc estètiques, i no sempre fàcils d’execució.

5. APPWEB Carbotec. Eina pel dimensionat i prescripció de reforços d’estructures de formigó armat amb fibra de carboni.

Article redactat per Juan Pablo González García. Descarrega la revista per conèixer una eina digital gratuïta desenvolupada per Grupo Puma per facilitar el càlcul de reforços estructurals:   «INTRODUCCIÓ L’entrada en vigor del Codi Estructural l’any 2021 va suposar un punt d’inflexió pel que fa a l’ús de reforços estructurals amb fibra de carboni (CFRP), ja que aquests van ser plenament considerats per la normativa esmentada com a sistemes tradicionals de reforç, augmentant encara més la confiança i l’interès dels tècnics davant de l’ús d’aquest tipus de sistemes de reforç, que ja comptaven amb una llarga trajectòria al mercat, amb molts casos d’èxit executats. Tot i això, en l’articulat de la normativa citada no es va especificar cap metodologia o normativa de càlcul concreta, cosa que va generar en Grupo Puma, com a fabricant, la necessitat de proveir el mercat d’una eina informàtica que facilités la difusió, el càlcul i la prescripció d’aquest tipus de solucions de reforç estructural.«

7. Llista de membres de l’associació

Coneix els membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins el món de la construcció.