REDUCCIÓ DE LA PETJADA DE CARBONI A TRAVÉS DE L’ÚS DE POSTESAT EN SOSTRES D’EDIFICACIÓ

GERARD HERRANZ
Enginyer Ambiental per la UPC, ha desenvolupat la seva carrera professional com a Enginyer de Sostenibilitat a VSL des del 2024. Entre les seves responsabilitats, Gerard està a càrrec de l’anàlisi i compliment d’objectius de sostenibilitat, incloent la reducció d’emissions de GEI, dins del pla estratègic de la filial espanyola del grup VSL.

PEDRO OSSÓ
Enginyer de Camins per la UPC, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de les estructures de formigó posttesat, principalment en la seva aplicació a estructures d’edificació. A la filial espanyola de VSL i des del 2004, Pedro ha treballat en la divulgació, desenvolupament, projecte i execució de forjats de formigó posttesat, sent actualment aquesta tipologia estructural una solució àmpliament coneguda i utilitzada pels membres d’ACE.

VSL
(Inicialment sota el nom de CTT-STRONGHOLD) té una llarga presència a ACE, de la qual és soci protector des de fa més de 20 anys.

1. INTRODUCCIÓ

El sector de la construcció es troba en ple procés de transformació cap a la descarbonització. En aquest context, el carboni embegut (o incorporat) en les estructures d’edificació ha deixat de ser una dada secundària per convertir-se en una variable crítica en la presa de decisions durant la fase de projecte.

Atès que les emissions embegudes del sector de la construcció representen aproximadament el 8 % de les emissions globals de CO₂ ^[1], resulta imperatiu optimitzar l’ús dels materials estructurals. En aquest escenari, la introducció del pretensat —ja sigui mitjançant armes pretenses o postesses— ofereix una reducció important en els consums de formigó i acer en comparació amb les tipologies de formigó armat convencional.

Mecànicament, el pretensat introdueix de manera intencionada dos estats de càrrega favorables en les llosses de formigó que permeten aquesta optimització:

• Càrregues equivalents de signe oposat a les gravitacionals, que compensen fletxes i esforços.
• Precompressió de la secció, que minimitza o elimina les tensions de tracció al formigó.

Encara que les solucions prefabricades pretensades ja es consideren habitualment un dels estàndards per reduir l’impacte ambiental —tant per l’eficiència en el disseny com per l’eficiència dels processos industrials a planta—, hi ha una manca de literatura tècnica que analitzi la petjada de carboni dels forjats de formigó in situ postesats.

Aquest article aprofundeix en un aspecte clau: com els forjats de formigó in situ postesats igualen o fins i tot superen en sostenibilitat les plaques alveolars i bigues prefabricades equivalents. Aquesta avantatge competitiva prové de dos factors diferencials: l’hiperestatisme inherent a les estructures formigonades in situ i la continuïtat dels nusos, que sovint es perd o es penalitza en les solucions prefabricades.

A través d’una anàlisi comparativa del carboni incrustat (fases A1-A5), aquest treball examina el comportament de totes dues tipologies en dos casos d’estudi reals i representatius:

1. Aparcament subterrani: grans llums amb nivells de càrrega mitjos-alts.
2. Ús hoteler: llums convencionals i càrregues moderades.

Parlar d’emissions totals en valors absoluts (kgCO₂e/m²) és, a vegades, una mètrica poc habitual per als consultors d’estructures. Per això, en el desenvolupament d’aquest anàlisi presentem comparatives d’emissions entre les diverses tipologies estructurals presentades.

2. METODOLOGIA

El present anàlisi s’ha desenvolupat des de la perspectiva de l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV). Tot i això, cal remarcar que no hem desenvolupat un ACV complet (cradle-to-grave), sinó un anàlisi de carboni incrustat, de la cuna a la posada en obra (cradle-to-gate), seguint la metodologia definida a la norma UNE-EN 15978:2012 «Sostenibilitat de les obres de construcció».

2.1. Unitat funcional

Per a aquest estudi comparatiu, la unitat funcional considerada és 1 m² de forjat.

2.2. Límits del sistema

El present estudi abasta els mòduls A1-A5 de l’anàlisi del cicle de vida, excloent els mòduls d’ús (B) i fi de vida (C), ja que els considerem similars i poc significatius davant les fases de producció i execució (A1-A5).

Els mòduls A1-A3 inclouen la producció i fabricació dels materials requerits per a la construcció d’aquests sostres, des de l’extracció de matèries primeres i el seu transport a fàbrica i manufactura. S’inclouen tant el formigó, l’acer (passiu i actiu), vainas i ancoratges, com la fabricació de les peces prefabricades.

El transport de materials i equips de fàbrica a obra es reflecteix al mòdul A4. Per calcular les emissions del transport, hem considerat el transport per carretera, amb distàncies estàndard representatives del mercat espanyol.

El mòdul A5 contempla el procés d’execució del forjat a obra. S’ha considerat la maquinària i els equips principals, més representatius, en comparació amb la maquinària menor elèctrica, considerada necessària i d’ús en ambdues solucions. S’han inclòs en el càlcul grues torre i mòbils, bombes de formigó i vibradors de formigó, així com el procés i material d’encofrat, la diferència d’ús del qual entre solucions constructives és més accentuada.

2.3. Inventari de dades i factors d’emissió

Els factors d’emissió s’han seleccionat amb l’objectiu d’obtenir la màxima representativitat del mercat espanyol de construcció. Per això, hem optat per una estratègia híbrida, entre dades primàries i secundàries.

Per als factors d’emissió dels materials s’ha prioritzat l’obtenció de dades primàries provinents de declaracions ambientals de producte (DAPs), dels principals fabricants espanyols.

Aquestes DAPs són documents auditat que analitzen l’impacte ambiental d’un producte en tots els compartiments ambientals, podent quantificar les emissions de CO₂e per unitat funcional d’aquest producte. Aquests documents estan publicats pels fabricants i per a aquesta anàlisi comparativa s’han pres les següents DAPs com a referència: TYCSA^{[2] [3]}, Fapricela^{[4] [5]}, Celsa^[6] per a l’acer actiu i passiu; Molins^{[7] [8]} i Sectorial ANEFHOP^[9] per a formigó; Prefabricats Molins^[10], Hormipresa^{[11] [12]} i Consolis^[13] per a plaques alveolars prefabricades; VSL per a sistemes de postesa^{[14] [15]}. Per a les dades d’energia i transport hem fet servir dues fonts. Els factors d’emissió de combustibles (dièsel i gasolina) s’han obtingut de la base de dades d’Ecoinvent^[16], mentre que el factor d’emissió de l’electricitat prové del MITECO^[17]. El transport per carretera s’ha calculat considerant el tipus de càrrega i la capçalera tractor requerida, i els factors d’emissió provenen de la base de dades ADEME^[18].

S’ha aplicat una diferenciació en el càlcul del transport. Per a materials a granel (formigó, acer) s’utilitzen factors basats en massa (t/km), mentre que per als elements prefabricats de grans dimensions s’utilitza un càlcul basat en vehicle-kilòmetre, imputant la totalitat de les emissions del viatge (anada i tornada) a les unitats transportades, per reflectir la realitat de les restriccions logístiques de volum i càrrega útil.

Les emissions corresponents a la fase de construcció són les més complexes d’estimar, ja que cada obra i emplaçament té les seves particularitats i contextos, amb diferències entre maquinària i tècniques constructives. Per obtenir dades representatives, s’ha optat pel generador de preus del CYPE^[19] i un article de la UPM per estimar consums de maquinària i temps d’instal·lació^[20]. També s’ha consultat el Caterpillar Performance Handbook^[21] per a maquinària específica.

2.4. Projectes seleccionats

És habitual en la construcció l’execució de «modificats» a projectes base inicialment definits amb tipologia estructural diferent de la finalment construïda.

Els dos casos que es presenten corresponen a la situació descrit més amunt en què es va modificar el projecte base previst amb sostre tipus prefabricat amb lloses alveolars i bigues a tipologia de llosa massissa plana postesada. S’han seleccionat dos projectes representatius de l’ús de les solucions de lloses postesades.

El primer correspon al pàrquing subterrani de la Fira de Barcelona de 40.000 m² que permet, primerament en els seus sostres intermedis amb llums de 14,6 × 4,6 m i càrregues convencionals [Pes Propi (PP) 10,5 kN/m² / 4 kN/m²], analitzar les emissions d’un sostre de gran llum i càrregues convencionals. Així mateix, el seu sostre de coberta amb llums iguals té càrregues elevades de PP +20 kN/m² (urbanització) i 20 kN/m² de SCU, la qual cosa és un exemple representatiu d’un sostre que combina grans llums i càrregues.

El segon exemple seleccionat correspon a un hotel a Sitges, actualment en construcció, amb llums i càrregues més convencionals en edificació. Els seus sostres estan dimensionats per càrregues de PP +2 kN/m² i 2 a 4 kN/m² de SCU i per llums entre 8,1 a 8,5 x 6,4 a 6,6 m.

3. EXEMPLE 1: APARCAMENT DE LA FIRA DE BARCELONA

Aquest exemple contempla la construcció de l’aparcament subterrani de la Fira de Barcelona, actualment en ús, i concretament la seva coberta i el seu soterrani 21 (fig. 1).

Per al càlcul d’emissions s’ha seleccionat un mòdul estructural representatiu de la planta tipus, consistent en una secció d’aproximadament 800 m² configurada per una trama de 3 x 4 trams. L’estructura salva un llum principal de 14,6 m amb una modulació transversal de pilars cada 4,6 m.

Sobre aquest mòdul estructural s’han calculat les quantitats de materials i processos constructius, per després normalitzar els resultats a la unitat funcional; és a dir, emissions per 1 m² de sostre (figs. 2 i 3 i taula 1).

Figura 1. Soterrani -1 de l’aparcament de la Fira de Barcelona.

Figura 2. Secció tipus de la placa alveolar projectada al terra del soterrani -1 de l’aparcament de la Fira de Barcelona

Taula 1. Paràmetres de projecte pel pàrquing de la Fira de Barcelona.

Figura 3. Secció tipus de la llosa massissa postesa executada al terra soterrani -1 del pàrquing de la Fira de Barcelona.

3.1. Quantitats per m² en ambdues solucions

Per a l’anàlisi comparatiu, s’ha mesurat sobre plànols, tant en la solució base prefabricada com en la solució postesada in situ finalment executada, les quantitats de materials: tones de placa alveolar, kg d’acer actiu i passiu, m³ de formigó in situ i el sistema
de postesat (taula 2).

Taula 2. Quanties de material per la coberta i el soterrani -1 del pàrquing de la Fira de Barcelona. Valors normalitzats per m²

3.2. Particularitats d’execució i logística

Aquest cas presenta particularitats que condicionen les fases de transport (A4) i execució (A5). A nivell de transport, s’ha considerat transport d’anada i tornada amb tornada buida per la tipologia de plataforma per a les lloses alveolars de 63 cm (fig. 4).

Figura 4. Detall de muntatge de llosa amb postesat unidireccional similar a la llosa intermèdia de 35 cm del pàrquing de Fira de gruix 35 cm. Armats simples consistents en armadura base superior i inferior, reforços en pilars i una distribució uniforme del postestat en una sola direcció.

A nivell de muntatge, per a la solució prefabricada i pel pes de les plaques de coberta, s’ha estimat la utilització d’una grua mòbil de 70 t, considerant de manera adequada el consum de combustible i emissions per a aquest mitjà auxiliar, emissions superiors als mitjans auxiliars necessaris per a les solucions in situ.

3.3. Resultats

Els resultats del càlcul d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per als sostres de soterrani i coberta revelen que les lloses de formigó in situ postestat construïdes presenten unes emissions un 23,2 % inferiors respecte als sostres de lloses alveolars i bigues inicialment previstos. Els resultats es presenten a la figura 5.

Figura 5. Desglossament d’emissions per mòdul considerat, tècnica constructiva i planta calculada.

El pes important en les emissions dels materials (0,85 %) caracteritza els resultats. Comparant les emissions per materials (A1-3), la solució de llosa in situ postesada té unes emissions un 25,9 % inferiors a la solució prefabricada.

La major distància mitjana fàbrica-obra penalitza les emissions de la solució prefabricada en el mòdul A4, doblant en ambdós casos la xifra respecte a la solució in situ postesada executada. Com a exemple, per al sostre de coberta, 15,88 kgCO₂e/m² per al prefabricat i 7,21 kgCO₂e/m² per a la llosa in situ postesada.

Pel que fa a les emissions associades al procés constructiu (A5), l’eficiència del procés de col·locació dels elements prefabricats destaca en l’execució, sent més eficient a nivell d’emissions en comparació amb la solució de llosa in situ postesa. Per al cas particular de la coberta, la llosa prefabricada emet només 1,95 kgCO₂e/m² enfront dels 10,18 kgCO₂e/m² obtinguts en l’anàlisi de la solució in situ.

Figura 6. Exemple de pàrquing amb forjat prefabricat i lloses alveolars.

En el global A1-3 + A4 + A5, el nivell d’emissions de la solució in situ postesada és de mitjana un 23,8 % inferior que en la solució prefabricada in situ.

Un punt que no s’ha tingut en compte en aquest anàlisi és l’enorme reducció d’emissions de la solució in situ postesada generada per la reducció total de l’altura de forjats de 1,20 m. Aquesta reducció va permetre un estalvi d’excavació de 1,20 m en una parcel·la de 20.000 m², així com una optimització en el càlcul de les pantalles perimetrals, eliminant fins i tot un dels nivells d’ancoratges temporals (fig. 6).

El motiu de no haver-ho considerat és l’objectiu d’aquest document, que persegueix principalment la comparativa d’emissions només dels forjats. Haver-ho considerat hauria esbiaixat l’anàlisi innecessàriament.

4. EXEMPLE 2: HOTEL A SITGES

Aquest cas contempla la construcció dels sostres d’un hotel a Sitges. Seguint el mateix esquema que en l’exemple anterior, es calculen les quantitats i emissions per a un mòdul representatiu, per al qual posteriorment es normalitzen els resultats. El mòdul analitzat consta de 3 x 2 tramades, i una superfície total de 238,4 m² amb llums de 6,5 m i 8,1 m (figs. 7 i 8 i taula 3).

Figura 7. Seccions de la solució prefabricada projectada.

Taula 3. Paràmetres de projecte per a l’hotel a Sitges.

Figura 8. Secció de la llosa massissa postesada executada.

4.1. Quanties

Per a l’anàlisi comparativa, s’ha mesurat sobre plànols, tant en la solució base prefabricada com en la solució postesada in situ, finalment, actualment en execució, les quanties de materials: tones de placa alveolar, kg d’acer actiu i passiu, m³ de formigó in situ i el sistema de postesat (fig. 9).

Figura 9. Vista general del procés de muntatge d’una llosa plana amb postesat unidireccional per a llums de 10 x 6 m i amb un gruix de 26 cm (proposta semblant als sostres de l’hotel a Sitges presentats). Situació a falta d’enfilat de cordons, de l’armadura base superior (8/20/20) i de formigonat.

Les quanties de material mesurades sobre plànols en ambdues solucions són les que consten a la taula 4.

Taula 4. Quanties de material per m² pel sostre segons la solució constructiva.

4.2. Resultats

Els resultats revelen que la solució de sostres prefabricats (79,21 kgCO₂e/m²) emet un 14,2 % més de CO₂ equivalent que la solució in situ postesada (69,32 kgCO₂e/m²), tal com apareix als resultats a la figura 10.

Figura 10. Resultats d’emissions per mòdul i solució constructiva de l’hotel de Sitges.

Referent als materials, la solució postesada és un 19,6 % menys intensiva en emissions. La reducció es deu tant a l’estalvi en quanties com al tipus de formigó, per a la solució in situ postesada HP-30, respecte a la solució prefabricada amb HA-40 en bigues i HP-50 en llosses alveolars (emissions ja considerades en el factor d’emissió dels llossos alveolars).

Per a la solució prefabricada, desglossant emissions per materials, s’observa que les plaques alveolars són l’element principal emissor (56,4 %), seguides per les emissions associades al formigó en bigues i capa de compressió (35,4 %) (fig. 11).

El transport (A4), que representa una part poc significativa del total, es diferencia mínimament (2,18 kgCO₂e/m²) entre ambdues solucions a favor del postesat. La fase d’execució (A5) té un impacte més gran en la solució in situ triplicant els resultats respecte al prefabricat, per l’ús del camió bomba i superfície encofrada. No obstant això, la diferència de 6,24 kgCO₂e/m² no compensa la diferència en els materials i el transport.

En resum, en aquest cas, la llosa in situ postesada té unes emissions totals (A1-3 + A4 + A5) un 12,5 % inferiors a la solució prefabricada.

Figura 11. Emissions segregades per materials.

5. LLOSAS ALLEUGERADES DE FORMIGÓ IN SITU POSTESAT: MAXIMITZACIÓ DE L’EFICIENCIA EN LA REDUCCIÓ DE LA PETJADA DE CARBONI

Després d’analitzar l’impacte positiu del pretensat (armadura pretesada o postesada) i els avantatges de l’hiperestatisme en estructures executades in situ, el següent pas evolutiu en la sostenibilitat estructural rau en l’optimització de la secció. Aquesta reducció addicional de la petjada de carboni, tradicionalment associada a les lloses alveolars prefabricades pels seus alveols alleugadors, ja fa anys que s’integra amb èxit en diverses tipologies de sostres postesats in situ.

La incorporació d’aleugedors en sostres de formigó permet una optimització crítica: la reducció de material a seccions on no és estructuralment eficient, minimitzant així l’impacte ambiental en les fases A1-3.

Aquesta estratègia de descarbonització es fonamenta en dos eixos principals:

• Optimització geomètrica i estructural: en eliminar formigó al voltant de la fibra neutra, es generen seccions nervades (tipus «T» si l’alleugement es sobre encofrat, o «doble T» si és intern). Aquestes seccions aconsegueixen una reducció important del pes propi amb una pèrdua d’inèrcia mínima. El resultat és una estructura més eficient que requereix menys quanties, tant de formigó com d’armadures actives i passives.
• Materials de baix impacte: els alleugedors (blocs o mòduls que generen buits interns) es fabriquen habitualment en plàstic reciclat o poliestirè expandit (EPS/Porex) amb un alt percentatge de material recuperat, cosa que reforça la sostenibilitat del conjunt.

Aquesta solució de lloses alleugerides postensades és especialment competitiva en configuracions amb una llum dominant (comportament unidireccional) que superi els 12 m. És una tipologia òptima per a edificis d’oficines, on són freqüents llums de 7,5 – 11 m x 15 – 16 m.

5.1. Classificació tècnica de lloses de formigó in situ alleugerides i postensades

Des de la perspectiva del projecte estructural, podem classificar aquestes solucions en dos grans grups:

A. Forjats amb alleugeriments interns

• Solucions sàndwich amb blocs d’EPS: és la variant més eficient. Per exemple, una secció sàndwich de 10 + 30 + 10 (intereix de 1,30 m i nervi de 30 cm) arriba a un ràtio d’alleugeriment del 46,6 %, sacrificant només un 16,6 % de la seva inèrcia.
• Solucions amb Bubble-Deck: emprant el mateix cantó de 50 cm, aquests sistemes aporten un ràtio d’alleugeriment pròxim al 15 % amb una pèrdua d’inèrcia de només el 5 %. Tot i que són valors notables, no arriben als nivells d’optimització dels blocs rectangulars d’EPS.

B. Forjats amb alleugeriment (buidat) sobre encofrat

• Blocs de formigó per sostre reticular: generen seccions nervades tradicionals.
• Sistemes d’encofrat recuperable (per exemple: Holedeck H-Flat o fenòlics): permeten la creació de nervis vistos, optimitzant el pes propi i permetent el pas d’instal·lacions pels buits generats (fig. 12).

Figura 12. Sostre nervat postensat executat amb sistemes d’encofrat recuperable per a un edifici d’oficines.

5.2. Estudi comparatiu de petjada de carboni: lloses massisses armades, massisses postesaades i alleugerides postesades

L’anàlisi següent quantifica les emissions de CO₂ per m² comparant tres tipologies estructurals en cinc configuracions de llums diferents:

1. RC tradicional slab: llosa massissas de formigó armat.
2. Flat PT slab: llosa massissa de formigó postesat.
3. Voidad PT slab: llosa sàndwich alleugerida internament amb EPS i postesada.
   

Paràmetres de l’estudi:

• Geometries: llums bidireccionals (8×8, 10×10, 12×12) i unidireccionals (8×12, 8×16).
• Abast: mòduls A1-3 (producció de materials), per ser els de major impacte global. S’ometen A4 i A5 per la seva menor incidència relativa.
• Desglossament: emissions derivades del formigó, armadura passiva, armadura activa i blocs d’EPS.
• Hipòtesi de ciment: es considera l’ús de CEM I en tots els casos per simplificar la comparativa, tot i que a la pràctica a Espanya ja és habitual l’ús de CEM II o III en armat i CEM II en pretensat.

Les lloses massisses convencionals presenten els majors consums de materials i, per tant, les majors emissions de CO₂. Aquesta diferència s’accentua a mesura que augmenten els llums. Per la seva banda, les lloses alleugerides demostren ser la solució més eficient a partir dels 12 m de llargada, incrementant el seu avantatge competitiu i ambiental a mesura que l’estructura tendeix a la unidireccionalitat i els llums esdevenen més ambiciosos.

Figura 13. Emissions de CO₂ per m² de llosses massisses armades, llosses massisses postesades i llosses alleugerides, per a diferents llums i configuracions.

6. CONCLUSIONS I DISCUSSIÓ

De la comparativa de sostenibilitat entre lloses massisses postesades i sostres prefabricats amb lloses alveolars i bigues:

La comparativa d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) realitzada a la primera part d’aquest estudi (comparativa en dos exemples reals entre sostres postesats i sostres prefabricats amb lloses alveolars i bigues) situa la lloses de formigó in situ postesat en un nivell d’eficiència comparable, i fins i tot superior en termes de Potencial d’Escalfament Global (GWP, en anglès), respecte als sostres prefabricats de bigues i lloses alveolars.
De l’anàlisi dels dos exemples presentats se’n desprenen les següents consideracions clau:

• Prevalencia del carboni incorporat (A1-A3): en ambdues solucions, l’impacte principal es troba en la fase de producte (materials), representant més del 80 % del total d’emissions, com s’observa de manera acusada en el cas de l’aparcament de la Fira de Barcelona. Els mòduls de transport (A4) i posada en obra (A5), tot i no ser menyspreables, tenen una incidència significativament menor.
• Competitivitat estructural: tot i que no es pot afirmar de manera categòrica que els sostres de formigó in situ postesats superin els prefabricats —a causa de la incertesa inherent a cada projecte específic—, els resultats demostren que són una solució d’alta competitivitat ambiental en la majoria dels escenaris analitzats.

De la comparativa de sostenibilitat entre lloses massisses armades, lloses massisses postessades i lloses alleugerides postessades:

La segona de les comparatives (punt 5 d’aquest document) mostra una nova palanca de descarbonització en el disseny de sostres, que és la possible introducció de seccions alleugerides.

En llums a partir de 12 m i, sobretot, en situacions més unidireccionals, on la llum principal supera els 12 m, les seccions tipus sàndvitx permeten reduir les emissions de GEI entre un 15 i un 20 % addicional respecte a lloses massisses posttessades, que ja són solucions eficients tal com es mostren als dos exemples descrits al document (aparcament de la Fira i l’hotel a Sitges).

Com s’esperava, gràcies als efectes beneficiosos del pretensat (armat pretesat o postesat), totes les solucions comparades són més eficients ambientalment que les lloses simplement armades.

Altres conclusions importants:

• La tria de materials de baixes emissions en les solucions pretensades és crítica. Els principals productors d’acer actiu i passiu a la Península Ibèrica fabriquen únicament acers de baixes emissions (forn elèctric) i disposen de distintius de sostenibilitat DSOR, que garanteixen un mínim d’acer reciclat que, en alguns casos, arriba al 98 % al seu producte.
• La tria del sistema estructural i un disseny eficient permeten aportar solucions òptimes pel que fa a consums de formigó i acer i, per tant, minimitzant així les emissions associades als materials (mòduls A1-3).
• La necessitat de DAPs específics i distintius de sostenibilitat DSOR és bàsica i exigible als sistemes de postensat, certificacions necessàries per assolir el màxim grau d’eficiència medioambiental.

7. REFERÈNCIES

[1] UNEP, Building Materials and the Climate: Constructing a New Future. United Nations Environment Programme, 2023. Accedido: 19 de octubre de 2025. [En línea]. Disponible en: https://wedocs.unep.org/xmlui/handle/20.500.11822/43293
[2] TYCSA PSC, «Productos de acero trefilados para hormigón pretensado empleando electricidad 100% renovable. Alambre, trenza, cordón desnudo y cordón plastificado», AENOR, S-P-07388, sep. 2027. [En línea]. Disponible en: https://www.environdec.com/library/epd7388
[3] TYCSA PSC, «Productos de acero trefilados para armaduras activas: alambre pretensado, cordón desnudo, trenza y cordón plastificado», GlobalEPD, 001-004, jul. 2020. [En línea]. Disponible en: https://www.tycsapsc.com/environmental-production-declaration/#
[4] Fapricela – Indústria de Trefilaria, «Special Prestressed Steel», ENVIRONDEC, S-P-13305, abr. 2024. [En línea]. Disponible en: https://www.environdec.com/library/epd13305
[5] Fapricela – Indústria de Trefilaria, «Standard Prestressed Steel», ENVIRONDEC, S-P-13304, abr. 2024. [En línea]. Disponible en: https://www.environdec.com/library/epd13304
[6] Celsa Barcelona, «DAP ACERO CORRUGADO EN BARRAS Y ROLLOS Y ALAMBRÓN», S-P-08917, mar. 2023. [En línea]. Disponible en: https://largos.celsaatlantic.com/wp-content/uploads/2024/10/Declaracion-Ambiental-de-Producto-2023.pdf
[7] Molins, «HORMIGON PREPARADO H-35», ENVIRONDEC, EPD-IES-002465, abr. 2025. [En línea]. Disponible en: https://cdn-mol-web-pro-fccrfzgbedcxa3fn.a02.azurefd.net/concrete-aggregates/wp-content/uploads/sites/5/2025/06/EPD-IES-0022465001-Hormigon-Preparado-H-35.pdf
[8] Molins, «HORMIGON PREPARADO H-30», ENVIRONDEC, EPD-IES-0022460, abr. 2025. [En línea]. Disponible en: https://cdn-mol-web-pro-fccrfzgbedcxa3fn.a02.azurefd.net/concrete-aggregates/wp-content/uploads/sites/5/2025/06/EPD-IES-0022460001-Hormigon-preparado-H-30.pdf
[9] ANEFHOP, «Declaraciones Ambientales de producto de hormigones», AENOR, EN16757-002, may 2022. [En línea]. Disponible en: https://anefhop.com/wp-content/uploads/2025/06/ANEFHOP-DAP-Sectorial-092023.pdf
[10] Molins, «Placas alveolares, correas tubulares y prelosas de forjado de Molins Precast Solutions», ENVIRONDEC, EPD-IES-0014591, jun. 2024. [En línea]. Disponible en: https://cdn-mol-web-pro-fccrfzgbedcxa3fn.a02.azurefd.net/precast-solutions/wp-content/uploads/sites/4/2025/05/DAP-forjados.pdf
[11] HORMIPRESA, «DECLARACIÓN AMBIENTAL DE PRODUCTO ELEMENTOS PREFABRICADOS HORMIGÓN LIVING», DAPcons®.100.179, feb. 2024.
[12] HORMIPRESA, «DECLARACIÓN AMBIENTAL DE PRODUCTO Placa alveolar Living», DAPcons, DAPcons®.100.178, mar. 2024. [En línea]. Disponible en: https://www.hormipresa.com/wp-content/uploads/2025/02/DAP-Placa-alveolar.pdf
[13] Consolis Baltics, «Environmental Product Declaration Pre-stressed Hollow Core Slabs», EPD Norway, NEPD-3377-2001-EN, mar. 2022.
[14] VSL International, «PT-PLUS 22 duct for post-tensioning systems», ENVIRONDEC, EPD-IES-0024287:001, jun. 2025. [En línea]. Disponible en: https://vsl.com/es/environmental/vsl-sistema-monotoron/
[15] VSL International, «ANCHORAGE S 6-1», ENVIRONDEC, EPD-IES-0024286:001, 20 2025. [En línea]. Disponible en: https://vsl.com/es/environmental/vsl-sistema-monotoron/
[16] Ecoinvent, «ecoQuery – ecoinvent». Accedido: 10 de febrero de 2026. [En línea]. Disponible en: https://ecoquery.ecoinvent.org/3.12/cutoff
[17] OECC y MITECO, «Factores de Emisión 2007-2024». 2024. [En línea]. Disponible en: https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/cambio-climatico/temas/mitigacion-politicas-y-medidas/factoresemision_tcm30-542746.xlsx
[18] Ministry for an ecological and solidary Transition, «GHG information for transport services», jun. 2019. [En línea]. Disponible en: https://www.ecologie.gouv.fr/sites/default/files/documents/Information_GES%20-%202019.pdf
[19] CYPE, «Generador de precios de la construcción. España. CYPE Ingenieros, S.A.», Generador de precios de la construcción. España. CYPE Ingenieros, S.A. Accedido: 10 de febrero de 2026. [En línea]. Disponible en: https://generadordeprecios.info/
[20] O. Liébana, M. D. G. Pulido, y J. Gómez-Hermoso, «Análisis de emisiones de CO2 en la producción de forjados planos in situ de hormigón en comportamiento unidireccional», Inf. Constr., vol. 67, n.o 539, pp. e096-e096, sep. 2015, doi: 10.3989/ic.13.029.
[21] Caterpillar, «Caterpillar Performance Handbook 49». Peoria, Illinois, USA, 2019. Accedido: 10 de febrero de 2026. [En línea]. Disponible en: https://www.macallister.com/parts-service/caterpillar-performance-handbook/