COMPROMÍS DELS CONSULTORS D’ESTRUCTURES AMB LA SOSTENIBILITAT DEL SECTOR: ESTRATÈGIES I ACCIONS

Dra. MONTSE BOSCH GONZÁLEZ
Arquitecta Tècnica. Professora Titular de EPSEB-UPC.
Sòcia acadèmica de l’ACE i membre de la Comissió de Sostenibilitat.

El paradigma del disseny estructural està destinat a canviar ràpidament. A l’hora de concebre una estructura, cada dia es valora més realitzar una acurada avaluació de la seva sostenibilitat i adaptar el seu disseny per tenir en compte els impactes ambientals associats.
Diversos organismes oficials imposen ja la realització d’anàlisis de cicle de vida a les seves licitacions i limiten la quantitat de CO₂ associat a la construcció de les obres que encarreguen, i aquests topalls al carboni embegut ja són obligatoris a països com França per a qualsevol edifici, públic o privat.
Des de 2020, l’ACE té constituïda una Comissió de sostenibilitat que treballa per impulsar la cultura de la sostenibilitat en el disseny d’estructures d’edificació.
Els objectius de la comissió són: establir i difondre criteris senzills de sostenibilitat en el disseny d’estructures; dotar als consultors d’estructures d’eines que permetin optimitzar el disseny estructural i facilitar l’ànàlisi de sostenibilitat; facilitar la difusió dels estudis acadèmics relacionats amb la sostenibilitat i apropar-los al món professional; i incidir en la mesura del possible a aconseguir normatives estructurals més raonables que permetin dissenys més sostenibles.

COMENÇAR FENT CULTURA DE LA SOSTENIBILITAT

Amb aquesta voluntat de fer difusió i divulgació, en aquesta mateixa revista la comissió va començar a publicar articles de temàtica ambiental. El tret de sortida el va donar el propi coordinador de la Comissió de sostenibilitat de l’ACE, Laureà Miró, amb un editorial al
número 74: La responsabilitat dels consultors d’estructures davant la crisi climàtica.
I tot seguit, traduccions al català i al castellà d’articles ja publicats en la revista The Structural Engineer i que plantejaven qüestions molt generals sobre el paper dels professionals del sector i estratègies per ajustar el disseny estructural i reduir-ne l’impacte (La responsabilitat de l’enginyer estructural en l’emergència climàtica, Quaderns d’estructures, núm. 77, traduït de l’anglès per l’Oriol Palou, arquitecte consultor d’estructures; i Lean design o disseny ajustat: 10 coses a fer ja de Natasha Watson, Quaderns d’estructures, núm. 79, traduït de l’anglès per Laureà Miró).
I a mesura que la comissió anava madurant i incorporant nous experts i col·laboradors, de l’estratègia de traduir articles ja publicats (Fusta i captació de carboni, Quaderns d’estructures, núm. 80, de Will Hawkins, traduït de l’anglès pel mateix Oriol Palou) la revista
va començar a incorporar articles de producció «pròpia » com el document de consens El codi estructural i la sostenibilitat de les estructures: contextualització (Quaderns d’estructures, núm. 79), o el de Jordi Altet (director de Qualitat i I + D + i a Ciments Molins – PROMSA) (Ciment, formigó i sostenibilitat, Quaderns d’estructures, núm. 80) en el qual s’explicava el full de ruta de la indústria del ciment i el formigó.
Altet ens explicava que, en aquests moments (període 2000-2030), les accions a dur a terme es basen principalment en la reducció del clínquer en el ciment, essent substituït per materials cimentants secundaris (SCM), alhora que s’emprenen accions consistents en la substitució de matèries primeres d’origen natural per residus d’orígens diversos. I per al període 2030-2050, l’objectiu serà treballar en la captació, l’emmagatzematge i l’ús del CO₂ capturat a les fàbriques de ciment (CCUS). I en l’al·legat final del mateix article, escriu: «fa anys que des del sector del ciment/formigó estem fent un llarg camí, inicialment encarat a l’abaratiment de costos. Amb el temps i les evidències del canvi climàtic, ha esdevingut una prioritat redreçar-lo cap a la reducció d’emissions d’efecte hivernacle i la circularitat dels materials. Estem en un punt de no retorn. La sostenibilitat de tots els actors en tots els seus aspectes és necessària i obligatòria. Qui no actuï al respecte quedarà fora del sistema. Disposem d’eines per fer-ho, calendaris i tecnologia, i la societat ens ho demana: fem-ho!».
Un nou article, més acadèmic, del professor de l’EPSEBUPC Dr. Oriol París-Viviana (La descarbonització de l’estructura, Quaderns d’estructures, núm. 81), exposava tot el camí que tenim al davant amb la pressió del compliment de la Directiva 2024/1275 of the European Parliament and of the Council on the energy performance of buildings, en la qual s’amplien els objectius de regulació ambiental dels projectes cap a una anàlisi de tot el cicle de vida de l’edifici (ACV).
Com bé sabem, les directives europees obliguen els estats membres a actualitzar els seus codis, i en aquest cas, a generar una nova normativa relativa als impactes dels materials per a la seva construcció, abans del 29 de maig del 2026, el que comportarà una nova
actualització del CTE amb un nou DB relatiu a la sostenibilitat. Aquest document inclourà aspectes relacionats amb l’ACV dels edificis i també sobre la «petjada de carboni» dels mateixos: s’haurà de justificar el carboni operacional (el que emet l’edifici durant el seu període operacional) i també l’embegut (tot aquell carboni que s’ha emès durant els processos de producció dels materials).

En l’article de París, es donen algunes dades extretes d’un estudi realitzat per l’ITEC, el COAC, el CATEB, l’Institut Cerdà i la UPC a principis dels 2000: la quantitat mitjana de kg de materials que utilitzem per construir els edificis són: 2.793 kg per m² construït, on més del 60 % del pes respon als subsistemes estructurals i de fonamentació (1.700 kg/m²). 900 kg/m² fan referència a l’estructura, dels quals més de 400 kg/m² es 2 al ciment. Els fonaments representen 800 kg/m², dels quals més de 700 kg/m² es deuen a granulats petris i uns 70 kg/m² al ciment. De l’estudi també es desprèn que l’acer hi té poca representació en pes, tan sols 11 kg/m² en fonamentació i 22 kg/m² en l’estructura. Una manera senzilla de predimensionar l’impacte ambiental de l’estructura seria multiplicar els CO₂ eq/kg de material incorporat a l’estructura però, evidentment, això no seria més que un «número gordo».

I ARA, LA FORMACIÓ

Per tant, per proporcionar eines i coneixements i avançar-nos als canvis normatius i a les exigències del sector, des de l’ACE vam impartir un primer «Curs de sostenibilitat de les estructures», en format presencial, que es va realitzar a l’aula de formació de la seu de
l’ACE, a Barcelona, durant els mesos d’octubre i novembre de 2024.
Aquest curs es va estructurar en quatre mòduls:
Mòdul 1. Introducció a la sostenibilitat en l’edificació: en el qual es van tractar qüestions com la crisi climàtica i ecològica; els àmbits de la sostenibilitat ambiental, social, econòmica i prestacional; l’anàlisi del cicle de vida de l’estructura com una primera aproximació; la perillosa visió «túnel de carboni» i les seves conseqüències sobre l’avaluació de l’impacte ambiental; les normatives europees i DAPs (declaracions ambientals de producte); les actuals certificacions ambientals de projectes i edificis; i les noves tendències regulatòries.

Mòdul 2. Funcionament, impactes i tendències de les indústries subministradores de materials a l’estructura: impartit per professionals del sector i la indústria dels materials de construcció més emprats en l’execució d’estructures: ciment i formigó, acer i fusta.
Mòdul 3. Càlcul del carboni embegut a les estructures: en el qual es van presentar uns criteris generals, les bases de dades avui dia disponibles; es van fer unes pràctiques del mòdul TCQ/GMA de l’ITEC, del programari Arquímedes de Cype Ingenieros, i de les
funcionalitats de Tekla Structural Designer per part de Construsoft. Aquestes eines permeten elaborar els documents necessaris de l’estudi de gestió de residus de construcció i demolicions i analitzar els diversos impactes ambientals que provoquen els materials de construcció i la seva posada en obra, al llarg de tot el cicle de vida de l’obra.
Mòdul 4. Criteris de disseny per a la sostenibilitat: finalment, en aquest quart mòdul, es va parlar de jerarquia en la sostenibilitat a les estructures: dels criteris tècnics per a la presa de decisions informades en relació amb l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV); de criteris tècnics adclimática dicionals en l’àmbit de les estructures; de sostenibilitat i durabilitat; de la importància de la rehabilitació com a estratègia més sostenible que l’obra nova; d’optimització d’estructures i de selecció de materials amb criteris mediambientals.
De les enquestes realitzades als participants, hem detectat que alguns professionals voldrien saber com certificar una empresa per tenir un segell de qualitat en relació amb la petjada ecològica. Altres han demanat una darrera sessió transversal de «digestió» de tots els continguts impartits. Però el que més ens va animar va ser que el 100 % dels participants declararen que recomanarien el curs a altres professionals.
Des de l’ACE, doncs, tornem a oferir el Curs de sostenibilitat de les estructures, en aquesta ocasió, en format no presencial, en castellà, durant els mesos de setembre/octubre, en sessions de 90 minuts, dues tardes per setmana, amb un total de 15 hores lectives. Us animem a inscriure-us perquè considerem que, al marge de canviar les actituds més quotidianes com utilitzar el transport públic, reduir el consum de plàstics, definir temperatures de consigna per als sistemes de climatització, als despatxos i oficines, més assenyats, o fins i tot migrar cap a dietes menys carnívores, és imprescindible aprendre a avaluar els impactes ambientals de l’exercici
professional.