Restauració de la cúpula del pavelló de Sant Rafael de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona

MANEL FERNÁNDEZ i JORDI BERNUZ

En el procés de restauració que s’està duent a terme els darrers anys al recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, es vol destacar la restauració de la cúpula del pavelló de Sant Rafael, bàsicament pel procediment d’execució emprat fent servir una combinació de materials tradicionals i altres de nova generació.

El recinte modernista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va començar la seva construcció a inicis del segle xx, fruit del disseny de l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, però no va ser inaugurat fins a inicis dels anys 30. Durant 80 anys va tenir un ús hospitalari fins que, en 2009, aquest serveis varen ser traslladats a unes noves instal·lacions properes. Va ser aleshores que es varen iniciar les tasques de restauració dels antics pavellons adaptant-los a un nou ús administratiu.

El recinte modernista és el conjunt d’edificis singulars que en 1978 va ser declarat Monument Històric Artístic i en 1997 va passar a formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO (fig. 1).

El conjunt original està organitzat en pavellons que segueixen les directrius de l’arquitectura hospitalària higienista que predominava en el moment en el qual va ser dissenyat. Els pavellons estan organitzats a ambdues bandes d’un eix central amb una orientació nord-sud per tal de millorar les condicions d’assoleig.

Les sales d’hospitalització tenen una forma rectangular són àmplies, amb poca ocupació i ben ventilades, al voltant de les quals es troben les dependències auxiliars d’infermeria, els serveis i la sala de dia (fig. 2).

Una sala de dia de forma circular situada en la cantonada sud per tal de rebre la major part possible de radicació solar.

Pavellons de dos plantes (llevat els situats més al nord que en tenien tres) adaptats a la topografia del terreny. Acabats interiors amb rajola vidrada per tal de facilitar la neteja i millorar les condicions higièniques.

Un entorn enjardinat, tranquil i separat del nucli urbà eren algunes de les seves característiques (fig. 3).

Els pavellons hospitalaris varen ser construïts amb forjats de voltes de maó de pla «a la catalana» suportades en murs de maó ceràmic massís format per dos fulls de 15 cm separats, deixant entre mig una cambra buida d’uns 15 cm per on passaven els conductes d’aigües pluvials i els conductes de ventilació.

Els contraforts que, tradicionalment, equilibraven les empentes horitzontals de les voltes, van ser substituïts per uns perfils metàl·lics a manera de cèrcols que estan encastats dins la fàbrica de maó dels murs.

Les cobertes són de teula, a dues aigües aguantades per unes corretges metàl·liques recolzades en uns arcs ceràmics atirantats inferiorment per perfils metàl·lics.

El pavelló de Sant Rafael, va ser uns dels pavellons que en el període en el qual es va fer servir amb ús hospitalari, va conservar el caràcter de l’edifici original dissenyat per Domènech i Muntaner, patint poques modificacions, a diferència de la resta que varen veure alterada de manera considerable tan la superfície construïda com la volumetria exterior i els materials d’acabat.

El fet de mantenir la major part de les característiques de l’edifici original va fer que es decidís fer servir aquest edifici per actes promocionals i institucionals en el decurs del procés de restauració. El desig d’obrir les portes del pavelló al públic va comportar la necessitat de realitzar una avaluació detallada de l’estat de conservació.

En aquesta primera fase d’avaluació es va poder constatar que una de les parts més malmeses, era la cúpula de la «sala de dia».

Volum cilíndric de dos plantes coronat per una doble cúpula de maó de pla rematada per dos anells amb perfils metàl·lics del tipus IPN, lligats entre ells amb quatre meridians formats, també, per perfils metàl·lics del tipus «T» que tenien una directriu corbada coincident amb la de la pell exterior de la cúpula. Perfils, tots ells encastats en la fàbrica de maó i revestits, tan per la cara interior com l’exterior per una capa de rajola ceràmica decorada que, a més, era l’element que mitjançant la forma d’escates havien de garantir la impermeabilització de la pell exterior (fig. 4 i 5).

El pas del temps, la deficiència del recobriment dels perfils metàl·lics, així com les escasses tasques de conservació dutes a terme en el decurs dels darrers anys, van provocar l’oxidació dels elements metàl·lics, provocant patologies en tots aquells elements de recobriment (fig. 6).

El procés de restauració i consolidació es va dividir en dues fases.

Una primera fase d’estabilització de la cúpula que va consistir en el disseny d’un apuntalament mitjançant una estructura porticada suportada en els murs perímetre i elevada del terra que havia de permetre l’ús del públic de la planta baixa.

Aquest apuntalament es va dissenyar de manera provisional, però va romandre un període de dos anys mentre no es va decidir a abordar la restauració definitiva.

La missió fonamental d’aquest apuntalament era la de descarregar els dos fulls de la cúpula per tal de minimitzar les càrregues sobre els elements metàl·lics d’atirantament. Al mateix temps es pretenia afectar, en el menor grau possible, els elements decoratius originals (fig. 7).

Així doncs, es va plantejar una plataforma elevada del terra, amb onze bigues metàl·liques de suport, organitzades de manera radial per tal d’anar a buscar les agulles de fàbrica de maó massís perimetrals de suport del conjunt (fig. 8, 9 i 10).

Sobre aquesta plataforma es van construir uns pòrtics amb perfils tubulars que s’unien en el centre de la cúpula. Sobre aquests pòrtics es van posar uns puntals que recolzaven la fulla interior de la cúpula.

El contacte entre ambdós elements es va resoldre amb unes bandes de goma per tal de no fer malbé els elements decoratius interiors (fig. 11).

Del punt d’unió central dels pòrtics sobresortia, pel forat de l’òcul central, un perfil cilíndric, la missió del qual era la de suportar el castellet de pedra que corona exteriorment el full exterior de la cúpula. D’aquesta manera, si bé no es podia apuntalar aquest full exterior, es pretenia rebaixar les càrregues que havien de suportar (fig. 12).

Sobre la plataforma inferior es va col·locar una xapa ondulada que havia de protegir als usuaris de planta baixa davant la possible caiguda de peces del revestiment interior (fig. 13).

Els únics elements decoratius que es van desmuntar, van ser les rajoles del revestiment interior que coincidien amb les plaques d’ancoratge de les bigues de suport de la plataforma. Aquestes peces van ser catalogades, acopiades i emmagatzemades per a una posterior restauració i reutilització.

La resta de rajoles del revestiment interior van ser protegides (fig. 14).

Per tal de minimitzar l’entrada d’aigua, es va protegir la cúpula amb una lona exterior que es va mantenir mentre no es van iniciar les tasques de restauració de la segona fase (fig. 15).

En una segona fase es va procedir a la restauració definitiva. En aquesta fase, el punt definitiu consistia en la substitució dels diversos elements metàl·lics afectats d’oxidació per uns de nous, de característiques semblants però amb uns tractaments de millora davant els efectes d’oxidació.

Aquesta substitució s’havia de dur a terme mantenint la major part d’elements originals i substituir, tan sols, els elements malmesos, amb la finalitat de mantenir, en la mesura del possible, la mateixa solució constructiva del projecte original que, com s’ha pogut contrastar, ha donat uns resultats satisfactoris després de més de 100 anys d’ús continuat.

Per això, es va desenvolupar un procediment d’actuació en el qual es va fer servir una combinació de mètodes i materials tradicionals, combinat amb materials de nova generació, com són les malles de fibres que s’han emprat per a la consolidació provisional mentre es procedia a la retirada i posterior restitució dels elements metàl·lics.

El sistema consistia en col·locar unes franges de malla de fibra de carboni a ambdós costats dels perfils afectats que calia substituir, de manera que haurien de ser aquestes franges les que haurien de suportar les possibles traccions provocades en el procés de desmuntatge (fig. 16 i 17).

Posteriorment es procediria a suportar, provisionalment, els dos fulls de la cúpula, a una cota pel damunt del perfil del congreny inferior. Aquest suport consistiria en descarregar la doble cúpula sobre uns elements metàl·lics lligats a l’apuntalament interior que hauria de permetre la retirada del perfil de l’anell inferior i dels meridians sense risc de caiguda de la cúpula.

Prèviament calia massissar l’espai entre els dos fulls per tal de solidaritzar la base i repartir millor el pes sobre l’estructura d’apuntalament (fig. 18 i 19).

Un cop en obra, i a la vista de l’estat de conservació dels diversos elements constructius, es va modificar el procediment d’actuació, per un de més tradicional consistent en la substitució dels perfils afectats per trams.

Els elements de consolidació provisionals han esdevingut part del reforç definitiu del conjunt, sense que hagin comportat alteracions significatives de la imatge de l’edifici respecte la proposta del projecte original.

Tot seguit s’especifiquen els passos seguits en aquesta segona fase d’actuació.

• Retirada de la lona de protecció exterior (fig. 20).

Retirada de les escates del revestiment exterior. L’alt grau de deteriorament i la irregularitat de la geometria va fer impossible la reutilització (fig. 21).

Repicar el revestiment dels perfils metàl·lics encastats (fig. 22).

Repicat del morter de revestiment exterior fins deixar a la vista la capa de rajola (fig. 23).

Primera aplicació de morter de reparació Planitop HDM restauro, en aquelles zones on la cúpula presentava irregularitats (fig. 24).

Col·locació de la malla de fibra de carboni Mapegrid G220 en els quatre casquets de la fulla exterior de la cúpula, deixant suficient solapament a les zones on coincidien amb els perfils metàl·lics (fig. 25).

Substitució dels perfi ls metàl·lics originals per uns de nous de característiques semblants d’acer inoxidable i pintats amb una imprimació epoxídica (fig. 26).

La substitució dels perfils es va fer per trams i les unions es van resoldre amb cargols per tal de minimitzar els previsibles moviments d’expansió-retracció originats per les feines de soldadura (fig. 27).

La substitució del perfil de l’anell inferior requeria d’un perfil auxiliar a manera de «by-pass» que donava continuïtat al perfil a substituir en el moment del canvi (fig. 28).

Un cop substituïts els perfils es revesteixen amb material ceràmic semblant a l’original (fig. 29).

Posteriorment es cobreix amb les malles i amb el morter de reparació (fig. 30).

Per tal de millorar la impermeabilitat del conjunt, es va posar una capa de morter hidròfug lligat a la base amb una malla de fibra de vidre Mapenet 150 (fig. 31).

Sobre la capa de morter, es va replantejar el dibuix de les escates de rajola vidrada (fig. 32).

Les noves escates van fixar al morter hidròfug base amb un morter cola compatible tipus Keraflex (fig. 33).

Un cop enllestit el revestiment exterior, es va restituir l’ócul central original (fig. 34).

Posteriorment es va procedir a la retirada de l’apuntalament interior (fig. 35).

Per finalitzar, es van retirar les bastides exteriors (fig. 36).