Pont Nelson Mandela sobre el riu Llobregat

És una de les portes d’entrada a Barcelona. Al febrer del 2016 es va batejar com a Pont Nelson Mandela en honor del polític sud-africà.

Quan es completin els trams d’accés, el pont formarà part del vial que unirà el Port de Barcelona amb l’Aeroport. D’altra banda, s’ubica en la proximitat del parc agrari del Llobregat i del Delta, les quals són zones protegides i de gran interès ambiental que sobreviuen a pesar de la pressió que reben de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El pont té un ample de 29 m, a sobre hi ha ubicats 4 carrils viaris separats per una mitjana rígida amb vorals suficients per poder fer una ampliació a 3 + 3 carrils. Les dues voreres són de 3,50 m que també acull el carril – bici.

La seva longitud total és de 304 metres i té 2 punts de recolzament sobre el terreny situats entre els estreps, de manera que la distribució de llums és de 73,90 – 150,20 – 79,90 m. Els 2 punts de recolzament estan formats per trípodes invertits amb les piles inclinades 21º i 28º respecte la horitzontal, cada pota del trípode s’encasta en el tauler creant un estructura tipus pòrtic. El tram central està suportat per 2 arcs que arranquen del tauler i que es troben en la clau. D’aquests surten 11 parelles de tirants dels quals penja el tauler en la zona del tram central.

La fonamentació es composa per pilots de 2.000 mm de diàmetre amb 49 m de longitud que es van executar amb camisa recuperable i amb llots tixotròpics.

Una línia d’alta tensió subterrània ubicada just sota de l’encepat va obligar a disposar els pilots formant un passadís de seguretat per on travessa la canalització. Inicialment, la canalització estava prevista fora de l’estructura, el canvi de posició no es va informar ni es va registrar amb precisió. Per resoldre la situació, es va procedir a ubicar la línia mitjançant l’ús d’una sonda giroscòpica que permet la reproducció del traçat i contrastant els resultats mitjançant georadar.

L’encepat de les piles és un element molt massiu de més de 2.500 m3 de formigó, un formigonat d’una sola fase podria haver donat problemes de fissuració degut als grans gradients tèrmics. Per evitar aquesta problemàtica es va dividir el formigonat en 3 fases. Es col·locaren sondes de temperatura en cada fase per controlar la dissipació de la calor.

Respecte a les piles el principal repte va ser la seva inclinació de 21º i 28º respecte la horitzontal. Per executar-les es van muntar pòrtics de recolzament i encofrat tancat. Es va utilitzar formigó d’alta resistència i autocompactant HA-75, es van col·locar també manòmetres de pressió en les tapes de l’encofrat per controlar l’empenta que exercia el formigó en fluid i per limitar la velocitat de formigonat. Una cop executades les piles es van deixar els recolzaments situats als seus extrems. Només es podien sostenir per elles mateixes quan es va construir la resta del tauler.

El tauler és una secció calaix de formigó post-tesat format per 3 cel·les, amb un valor màxim del cantell igual a 2,50 m. El parament inferior del tauler és circular. La major part dels tendons de post-tesat es situen a les ànimes i formen el traçat parabòlic habitual, la resta actuen com a reforç i van per les ales superior i inferior.
L’execució del tauler es va dividir en 3 fases per tal de poder reutilitzar els encofrats i cindris. El cindri estava compost per diferents zones de cindri quallat i zones en pòrtic, quan no es podia recolzar sobre les penínsules artificials. El tram central va quedar recolzat de manera temporal sobre 3 piles on descansava el pont abans d’executar l’arc.

Després de la finalització del tauler es va muntar el cindri de l’arc que es recolzava sobre el tauler. El formigonat es va fer de manera continua durant 29 hores mitjançant formigó autocompactant. Va ser necessari planificar el procés hora a hora i realitzar proves prèvies per controlar l’empenta hidrostàtica del formigó.

En la posada en càrrega de l’arc es va idear un procés de tesat dels tirants que evitava tenir dobles mossegades a les cunyes i minimitzava el nombre de fases per arribar a la càrrega del projecte. L’últim pas va ser el descens controlat del tauler mitjançant gats hidràulics col·locats a les piles provisionals allotjades sota l’arc.

L’estructura del pont està marcada per el seu caràcter evolutiu i per el seu fort hiperestatisme. Per executar amb garanties totes aquestes fases es va instrumentar el tauler i l’arc per conèixer les tensions internes al formigó. Mitjançant aquest seguiment i el control de les forces de tesat dels tendons i tirants es tenia monitoritzat l’estat tensional del pont.

Amb aquest seguiment s’optimitzaren les fases constructives i es controlà que l’execució fos adequada.