Habitatges depredadors d’energia

“Un terç de les emissions contaminants a Espanya procedeixen de l’excés de consum energètics a les llars i els edificis”

L’escassetat de pluges durant l’any 2017 va fer que l’any se saldés amb nombroses jornades de restriccions al trànsit en ciutats com Madrid, Valladolid o Barcelona; mesures imposades amb el propòsit de combatre els alts nivells de contaminació. I tot i que el creixement del trànsit rodat a les ciutats i l’absència de precipitacions incideixen directament en l’increment de les emissions contaminants, també representen un factor determinant el que es coneix com “els depredadors d’energia”.

No, no és ciència ficció, tot i que ho pot semblar. La realitat és que més de la meitat dels edificis espanyols tenen més de 40 anys, no s’ajusten a la normativa sobre condicions tèrmiques i energètiques adequades a l’habitabilitat i manquen, per tant, d’un aïllament tèrmic adequat; això els converteix en habitatges “depredadors d’energia”.

És més, d’acord amb la última actualització de l’estratègia espanyola per a la rehabilitació energètica d’edificis, al nostre país prop d’un terç de les emissions contaminants que arriben a l’atmosfera procedeixen del consum d’energia en les llars i en edificis.

Aquest suposa, de fet, una de les raons que ha portat a la Unió Europea a acordar mesures amb els Estats membres per tal que s’acullin a una normativa comunitària d’eficiència energètica, amb la qual quedi garantida la descarbonització dels edificis abans del 2050. De la mateixa forma, l’Eurocàmera també insta als països a aplicar polítiques de rehabilitació d’edificis que redueixin les emissions entre un 80 y un 90%.

Via i més informació | Infocontrucción