El passat 5 de febrer de 2016, el nostre associat i vicepresident de l’ACE, Josep Baquer, va participar com a ponent dins del cicle de conferències Càtedra UNESCO – Arquitectura de terra, cultures constructives i desenvolupament sostenible, amb la conferència “Quina resistència té un mur de tàpia?” a la sala de projeccions de la ETSA – Universitat Politècnica de València.
Aquesta va ser la primera trobada entre la Universitat Politècnica de València i l’Associació de Consultors d’Estructures, i esperem que desemboqui en un col·laboració més estreta i duradora pel que fa al camp de la rehabilitació estructural i patrimonial.
Dintre d’aquesta trobada hi van participar Arturo Martínez-Boquera, catedràtic d’estructures de la ETS Arquitectura (UPV), Adolfo Alonso Durá, professor d’estructures de la ETS Arquitectura (UPV), Lucía Garijo, becaria FPI de la Universitat de Castella La Manxa, Lidia García Soriano, investigadora contractada de la ETS Arquitectura (UPV), Javier Gómez Patrocinio, becari FPI de la ETS Arquitectura (UPV), Camilla Mileto, professora del departament de Composició Arquitectònica de la ETS Arquitectura (UPV), Fernando Vegas, professor del departament de Composició Arquitectònica de la ETS Arquitectura (UPV).
Baquer és expert en la tàpia, com a consultor d’estructures que projecta rehabilitacions d’edificis de tàpia.
Aquesta conferència va resultar molt important dins el camp de la investigació en consultoria d’estructures pels motius següents:
- És la primera vegada que el mur de tàpia es converteix en objecte d’estudi i investigació. Aquest camp és essencial a l’hora de poder projectar una rehabilitació d’edificis construïts amb aquesta tècnica, poc a poc en desús. Gràcies a aquestes investigacions, els consultors podran mantenir l’estructura de tàpia, enlloc de substituir-la per una altra amb materials més moderns i “fiables”, com el metall. A través d’assajos de mostres inalterades extretes de murs de tàpia es pot arribar a saber el límit de ruptura de la tàpia i avaluar la seguretat estructural.
- Es comença a demostrar que al mur de tàpia es poden fer ancoratges de forma semblant al que es pot fer al formigó, encara que amb prestacions inferiors. Així doncs, gràcies a la possibilitat de poder afegir ancoratges, es poden dissenyar solucions que millorin l’estabilitat dels edificis de tàpia.
Aquesta primera presa de contacte entre investigadors, estudiants i professionals demostra la voluntat i interès per part de la comunitat científica de conèixer millor la tàpia com a element bàsic constructiu i el seu valor a l’hora de rehabilitar.
Tots aquells associats que estiguin treballant en aquest camp o que el vulguin començar a conèixer, els convidem a què s’inscriguin en el grup de treball específic que es crearà des de l’ACE. Podeu sol·licitar més informació al correu electrònic: tac.beweca@óicartsinimda o trucant a les nostres oficines.