Aquest número inclou:
1. Però, què cerquem?. Editorial
Article redactat per
DAVID GARCIA i CARRERA.
“Rellegeixo les darreres editorials dels meus companys de la Junta de l’Associació i ens parlen de lluitar per la qualitat del nostre treball de consultoria, d’esforços i de la feina en comú durant vint anys d’evolució constant dins el sector.
Però, què cerquem amb tant d’esforç? Qualitat del nostre treball. Reconeixement de la nostra professió específica dins un sector generalista. Millora de les condicions econòmiques i contractuals pels nostres treballs. Reconeixement de les nostres responsabilitats i de la nostra autoria. Desenvolupament tecnològic en la construcció, tant a nivell de materials com de sistemes i de mètodes. Promoció de l’interdisciplinarietat i l’interfuncionalitat, amb el corresponent intercanvi de punts de vista i d’experiències. En definitiva, dignificar la professió.
Efectivament. Cerquem tot això però, sobre tot, cerquem retrobar una idea, un sentit a la nostra professió que coneixem bé però que, malauradament, sovint, molt sovint, es perd.”
2. Laminats de fibra de carboni
Article redactat per
BETEC CATALANA SA.
“La utilització de polímers de fibra de carboni reforçats (PRFC) per reforçar estructures de formigó, fusta i acer ofereix importants avantatges sobre les plaques d’acer: els PRFC són molt lleugers i ofereixen una alta força tensil, a més d’aplicar-se de forma senzilla i econòmica. La fibra de carboni no es corroeix, per la qual cosa, les estructures reforçades tenen una llarga vida i un baix cost de manteniment.
Fins ara, tots els laminats de Carboni eren Unidireccionals (les fibres van en direcció longitudinal). Aquests laminats s’encolen a la superfície de l’element a reforçar. S’han realitzat proves en bigues de formigó reforçades amb PRFC, els resultats de les quals es veuen al quadre inferior.
La biga 1 representa una biga de referència l’únic reforç de la qual consisteix en barres acer tradicionals. La biga 2 és una biga similar, però incorpora un laminat de PRFC unidireccional encolat a la superfície. Com es pot apreciar, la capacitat de càrrega de la biga augmenta, encara que el comportament en fallada és fràgil. Sotmesa a certa tensió, la capa de formigó no reforçada, entre el laminat i les armadures, es desprèn. Aquest efecte es coneix com «despreniment del formigó» DH o «concrete rip off» i comença amb un lleuger esquerdament a la vora del laminat. Quan la fissura arriba a la superfície de les armadures, l’acció es prolonga de forma horitzontal fins a la pèrdua total del laminat.”
3. Biografia d’Antoni Torrent
“Un revolucionari estiu del 1937 nasqué a Oliana (poble pantanós) el vuitè fill de Josep i Maria, no era el nen Jesús, però tampoc calia.
La carrera d’aquest humanista s’inicià, com era típic d’aquell «segle», a la fàbrica de capellans de la Seu, d’on sortí ben rebotat, fronteres enfora, cap a Alemanya, com a estudiant de filosofia i lletres.
El «punyetero» termòmetre sota zero i la quadratura dels indígenes, el feu baixar cap al sud, apropant-se a la seva estimada terra. Però encara restà a França, on aprofità per concloure els seus estudis de batxillerat i aprendre a tocar el piano.
Situats ja l’any 58, s’instal.la a Barcelona i fa el seu ingrés a la Universitat Politècnica per cursar els estudis d’Arquitectura Tècnica i, ja llicenciat, baixa cap a Ceuta a fer el soldat.
A partir d’aquell moment començava la seva etapa professional i el què ens duu al motiu d’aquest homenatge, perquè si no ens fallen els números, fa 60 anys que calcula i proclama: Doneu-me un moment, que us aguantaré el món!”
4. Algun matís sobre la normativa sismorresistent
Article redactat per
LAUREÀ MIRÓ BRETOS. Descàrrega la revista per conèixer l’aplicació d’aquesta normativa.
“Al número 15 de la revista Quaderns d’Estructures publiquem «El compliment de la normativa sismorresistent: un dilema ètic», en el qual s’incloïa un diagrama de flux que explicava quan s’havia d’aplicar la normativa.
Hi ha una subtilesa que cal matisar: amb l’antiga norma NCSE-94, l’acceleració de càlcul sempre era igual o superior a l’acceleració bàsica, però amb la NCSE-02, es pot donar el cas contrari: si el terreny per a la fonamentació és molt bo. Aquest cas no estava contemplat al diagrama.
Ho hem readaptat perquè quedi clara la diferència entre acceleracions bàsiques i de càlcul, col·locant un requadre específic que indica quan cal introduir la influència del terreny.”
5. Models en preruptura
Article redactat per
FRUCTUÓS MAÑÀ.
“La informació de casos de patologia estructural ha estat durant molts anys una de les meves activitats principals, no tant per vocació sinó perquè així m’ho exigia la meva dedicació a l’OCT del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb què vaig col·laborar durant més de 25 anys. He de reconèixer que durant el desenvolupament d’aquesta activitat, tot i aconseguir algun encert, vaig cometre errors considerables. Errors que solien cometre el comú de tècnics i que, en el seu moment, no vaig arribar a tenir prou esperit crític per adonar-me’n i intentar resoldre’ls.
He pres, com a base d’aquest capítol, el comentari d’un d’aquests errors, proposo alguns dubtes sobre el càlcul estructural habitual i plantejo unes quantes qüestions perquè els resolgui algú més avesat.”
6. Estudi tècnic de desencofrat
Article redactat per
JUAN JOSÉ MORAGUES TERRADES i
PEDRO CALDERÓN GARCÍA.
“A petició de l’empresa ENCOFRATS ALSINA S.A. els professors del departament d’Enginyeria de la Construcció de la Universitat Politècnica de València, han realitzat un estudi sobre els sistemes d’encofrats de forjats d’edificació habitualment utilitzats, incidint especialment en els terminis i les formes de descintrament.
En aquest article es resumeix breument aquest estudi.
Els diferents sistemes es dissenyen amb criteris de resistència, durabilitat i manejabilitat d’una banda, i d’economia de l’altra, amb l’objectiu de recuperar la major part dels components en el menor temps possible, de manera que el nombre total d’elements utilitzats sigui el mínim possible.”
7. Reforma d’aparcament a Barcelona
Article redactat per
CARLES ROMEA i ROSAS.
“Durant els anys 70 es va endegar a Barcelona un ambiciós pla de construcció d’aparcaments subterranis, que donés solució a l’augment del trànsit de vehicles al centre de la ciutat. Aquest parc d’aparcaments, amb els anys, ha quedat obsolet. Fruit d’una concessió municipal d’explotació per part de l’empresa SABA, s’han introduït millores en les seves instal.lacions. La sensibilització davant el col.lectiu de persones amb minusvàlues, van portar a estudiar, conjuntament amb els serveis tècnics de l’Ajuntament de la ciutat, la possibilitat de dotar l’aparcament d’un ascensor que permetés connectar les plantes subterrànies amb la superfície.
L’objecte del projecte és la construcció d’un ascensor que connecti les plantes subterrànies directament amb el carrer.
Es va escollir com a lloc estratègic per situar la sortida de l’ascensor la cruïlla del carrer Diputació amb el carrer Bruc xamfrà Mar/Llobregat, després d’un acurat estudi, per tal de minimitzar els efectes dels serveis afectats, i en particular la xarxa de clavegueram i serveis d’aigües de Barcelona, i complir les normes de seguretat d’evacuació.
L’obra s’havia d’executar sense tallar el trànsit de superfície, condició indispensable per obtenir permís de l’Ajuntament, i mantenir en funcionament l’aparcament, condició exigida per Saba.”
8. Miscel·lània
9. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
