Aquest número inclou:
1. Editorial. El control intern
Article redactat per
ANTONI BLÁZQUEZ BOYA. Descàrrega la revista per conèixer la creació dins de l’Associació, de la comissió de control de qualitat dels projectes dels nostres associats.
“Com es pot comprovar en la línia editorial d’aquesta revista, la gran preocupació de la nostra associació és la qualitat. Aquesta és la característica que la fa singular; podríem dir que és la raó de ser de l’Associació de Consultors d’Estructures. Perquè així sigui cal garantir uns mínims de qualitat en els serveis que prestem els associats numeraris professionals.
Per tal de dur a terme aquesta important tasca es va constituir dins de la junta directiva la vocalia de control intern que, fins fa aproximadament un any, ha portat completament sol, amb extraordinari encert i total confidencialitat, el company Antoni Torrent.“
2. L’armat i ferrallat de les regions «D»
Article redactat per
ENRIC XERCAVINS i VALLS i
JOSEP XERCAVINS i BATLLÓ.
“El ferrallat de les armadures del formigó armat i/o pretensat i/o posttensat, dibuixen l’estat de tensions d’una secció, produït per l’estat de càrregues o accions al qual està sotmès i amb el qual s’ha realitzat l’anàlisi estructural, comprovant els Estats Límits en Servei ELS i els Estats Límits Últims en ruptura ELU.
Les singularitats més significatives en l’armat d’una secció i en conseqüència del seu ferrallat, es produeixen en les regions «D» o regions de discontinuïtat, que són aquelles parts d’una estructura en les quals no és vàlida la teoria de flexió (hipòtesi de Bernouilli-Navier o Kirchhoff) segons l’actual Instrucció de Formigó Estructural EHE, en contrast amb les regions «B» que sí es compleix la teoria de flexió.“
3. Sistema trepant per a murs de formigó
Article redactat per
JORDI GARCIA, ALSINA. Descàrrega la revista per conèixer el sistema trepant per a murs de formigó.
“Per a l’execució dels murs de formigó que formen el tancament de l’edifici s’utilitza molt freqüentment un sistema d’encofrat anomenat Trepant; bàsicament consisteix que, utilitzant els panells d’encofrat habituals per a murs, se’ls adapten uns elements, els quals recolzats sobre el mur executat a nivell inferior, serveixen per subjectar els panells d’encofrat al panell superior.
La seqüència de treball es pot resumir en les fases següents:
1a fase. S’executa l’encofrat de forma tradicional, deixant al formigó un ancoratge recuperable.
2a fase. Es munten, recolzant en els ancoratges les mènsules o cònsoles de grimpa, les quals suporten un conjunt de bigues i taulers que componen la plataforma de treball. Sobre aquesta superfície donen suport els panells d’encofrat.
3a fase. S’hi incorpora la plataforma auxiliar inferior per a la recuperació d’ancoratges i possibles tasques de retocs o reparacions.”
4. Restauració del teatre Metropol de Tarragona
Article redactat per
ROBERT BRUFAU i NIUBÓ. Descàrrega la revista per conèixer els treballs de rehabilitació del nou
Teatre Municipal de Tarragona.
“L’antic Teatre del Patronat Obrer fou projectat l’any 1908 per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol (1879-1949), per aquells anys col·laborador habitual d’Antoni Gaudí. El propietari del Teatre era el Bisbat de Tarragona, i es tractava d’una obra modesta, construïda amb poc pressupost i amb la idea de disposar d’un local de reunió, adequat per fer-hi representacions ocasionals i actes de caire institucional. Al llarg de la seva vida l’edifici va sofrir freqüents e infortunats canvis de propietat i d’ús, el què va accelerar la seva degradació, estant, en el moment d’iniciar-se la restauració, en situació pròxima a la ruïna constructiva. El seu aixecament inicial es va realitzar amb mitjans molt precaris i amb sistemes edificatoris estrictament locals, tot i que amb l’ingeni habitual i amb la imaginació tan pròpies d’en Jujol.
A finals dels anys 80, l’Ajuntament de Tarragona, a instàncies de diverses Institucions, va decidir comprar el local per reconvertir-lo en Teatre Municipal, actuació que es va concretar en un Projecte, redactat l’any 1992 per l’equip encapçalat per l’Arquitecte Josep Llinàs, que també va dirigir els treballs de rehabilitació, portats a terme durant el període 1993-95. Des de la meva condició de participant privilegiat al llarg de tot el procés, puc afirmar que el principi bàsic que va guiar la restauració fou el manteniment de l’esperit, dels materials i de la modèstia constructiva del món jujolià.“
5. Prevenció de riscos: mènsules curtes en formigó. Un punt sensible
Article redactat per
JOSEP PUGIBET MARTÍ. Descàrrega la revista per conèixer els riscos d’aquest element constructiu.
“Les mènsules curtes figuren entre els elements constructius amb un elevat nombre de sinistres al domini del formigó armat.
No en va, en els procediments interns de control de SOCOTEC, aquest element està catalogat com un Risc de Prevenció Prioritària.
Durant les meves intervencions en control tècnic d’obres, durant més de 16 anys, he anat comprovant l’alt percentatge de lesions en aquests elements, per la qual cosa considero que és totalment encertada la classificació de Risc de Prevenció Prioritària.”
6. Arquitectura “o” especialització?
Article redactat per
LAURA VALVERDE ARAGÓN.
“L’enunciat d’aquesta qüestió és un sofisma.
Sembla que l’activitat noble de l’arquitecte és la projectació arquitectònica. Però això no és necessàriament així.
D’una banda, la llibertat projectual de l’arquitecte està molt limitada per diferents interessos com els del client-promotor, l’empresa, econòmics, constructius, urbanístics, normatives a més dels inherents al propi projecte. D’altra banda, la professió és tan àmplia que es fa gairebé impossible dominar totes les temàtiques en profunditat, el que encamina la activitat professional, cada vegada més, cap a especialització.
Durant la cursa hem obtingut una «cultura general arquitectònica» que ens permet derivar, mitjançant cursos de postgrau i màster, cap a una o altra especialització, en funció d’afinitats i circumstàncies. Això passa clarament, per exemple, a la medicina, on després de la cursa sol venir l’especialització, i on, com a pacients, acudim a un especialista o un altre, o bé diversos concatenats. Són molt necessaris metges generalistes, però no majoritàriament. Els metges deriven i consulten, sense fals orgull, cap a l’especialista més adequat.“
7. Miscel·lània
8. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
