Aquest número inclou:
1. Editorial
Article redactat per
ROBERT BRUFAU. Descàrrega la revista per llegir les reflexions sobre l’estat de la nostra professió.
“En moments com aquests, quan la crisi planeja sobre tot el sector i quan la majoria dels treballs que els consultors portàvem entre mans s’alenteixen o, simplement, s’aturen, s’obren grans espais per reflexionar sobre l’estat de les coses que ens afecten.
Han estat uns anys bons. Gairebé deu anys excel·lents en què tots hem treballat molt, i en unes condicions de reconeixement que mai no s’havien produït anteriorment… ni de bon tros. El nostre temps l’invertíem en el nostre treball, projectant i calculant estructures sense defallir ni un moment. Alguns ho vivíem compaginant-ho amb tasques docents o participant en el funcionament diari de la nostra Associació, on es resolien els problemes o es canalitzaven els aprenentatges optimitzant al màxim el poc temps que ens quedava lliure. Però, vet aquí que, tot d’una, comencem a disposar de més temps per donar voltes a un bon nombre de coses. La primera idea que ens ve al cap és que hem d’aprofi tar aquesta major disponibilitat, i que cal fer-ho per intentar aportar una mica de perspectiva a la situació.”
2. Fusta de frondoses nord-americanes per a ús estructural
Article redactat per
ANDREW LAWRENCE,
PETER ROSS,
FRANCISCO ARRIAGA MARTITEGUI i
MIGUEL ESTEBAN HERRERO. Descàrrega la revista per a coneixer les característiques mecàniques de les frondoses en estructures de fusta.
“En el nostre entorn, en dissenyar una estructura de fusta, el projectista poques vegades tria una espècie de fusta de frondoses, recorrent en general a l’ús de les coníferes. Un dels motius d’aquesta decisió és la falta d’informació sobre les característiques mecàniques de les frondoses per a la seva utilització estructural. Molt poques normes europees tracten sobre la classificació visual de peces de fusta de frondoses per a ús estructural i, excepte el pollancre, la normativa europea d’assignació de classes resistents (EN 1912) no contempla les fustes d’espècies boreals.
No obstant això, la tradició de la construcció amb fusta en el nord d’Espanya és abundant en l’ocupació de frondoses com el roure i el castanyer. En l’actualitat el camp de la rehabilitació requereix en molts casos la substitució o reconstrucció de l’estructura amb fusta de frondoses. Aquesta falta de documentació sobre les propietats mecàniques, que afecta principalment a l’assignació de classes resistents, obliga a l’ocupació d’aquestes espècies partint d’una estimació molt conservadora de les seves propietats mecàniques. D’aquesta forma es tendeix a sobredimensionar la secció i, en no poder recórrer a peces més esveltes, es redueixen les possibilitats del disseny arquitectònic.”
3. Restauració del rosetó gòtic de la Seu de Manresa
Article redactat per
DIEGO MARTÍN i
PERE VIDAL. Descàrrega la revista per a coneixer la restauració del rosetó gòtic de la
Seu de Manresa.
“L’estructura d’un rosetó gòtic té un funcionament que aparentment no és tan evident com el d’altres estructures de fàbrica contemporànies (arcs, voltes o contraforts). Un rosetó és una gran superfície formada per nervis de pedra tallada i sotmesa a l’embranzida del vent aplicat perpendicularment sobre les vidrieres. En definitiva, es tracta d’una làmina de pedra de forma circular afectada per esforços de flexió. Qualsevol persona amb un cert coneixement d’estructures de fàbrica històriques, pot entendre que és un clar exemple d’incompatibilitat entre esforços i material ja que la pedra, així com les unions entre peces, són incapaces d’assumir els esforços de tracció derivats de la flexió. En aquest cas, l’estudi del rosetó de la Seu de Manresa ha permès exposar en aquest text les pautes per a comprendre el comportament estructural d’aquest element arquitectònic, la història del qual evidencia el seu correcte funcionament davant de les accions que ho sol·liciten.
Així com sobre estructures de fàbrica medieval en general existeix tota una historiografia referent a estudis sobre la seva estabilitat i comportament, sobre rosetons no hi ha gairebé documentació, que es resumeix en alguns gravats d’època com els de Villard de Honnecourt.”
4. Miscel·lània
5. Llista de membres de l’Associació
Coneix als membres de l’Associació Consultors d’Estructures. Podràs veure els nous integrants que participen pel reconeixement de la professió dins del món de la construcció.
