Principals claus de la nova normativa, impulsada per millorar la transparència, l’accés als contractes públics i l’eficiència en les adjudicacions
La contractació del sector públic és una activitat rellevant per a l’economia d’un país -en el nostre, representa aproximadament el 13% del PIB-, per això és tan necessària una adequada regulació i eficiència en la gestió dels recursos públics per part dels poders adjudicadors.
Precisament perseguint aquesta eficiència, s’impulsa la Llei 9/2017, del 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), aprovada al Congrés i al Senat amb un consens polític ampli; quatre mesos després de la seva publicació al BOE, la norma ara entra en vigor.
Al llarg dels llargs mesos de trànsit de la Llei en el Congrés dels Diputats, cal destacar, es van arribar a presentar unes 1.200 esmenes a la mateixa, acceptant-se unes 900; això reflecteix l’enorme complexitat de la mateixa i també la seva importància pel que fa al impacte econòmic que genera: “Diversos estudis sobre contractació pública indiquen que una bona gestió d’aquesta i una eradicació de la corrupció ens permetria estalviar uns 40.000 milions d’euros anuals, una xifra similar al cost del rescat bancari espanyol del 2012”, sosté al respecte Antoni Cañete, Secretari General de PIMEC i President de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (Diari Expansión).
Parlem doncs d’una Llei que suposa un canvi històric, amb importants conseqüències per a les empreses (sobretot pimes i autònoms) i per a l’economia del país; un avanç impulsat per les incansables peticions de les organitzacions empresarials espanyoles.
Però quin nou escenari planteja la llei, a nivell pràctic? Resumim algunes de les claus més importants:
Sobre la Llei de Contractes del Sector Públic
- S’impulsa amb l’objectiu d’aconseguir una major transparència en la contractació pública i una millor relació qualitat-preu pels contractes del sector públic.
- Poders adjudicadors no administració pública (PANAB): desapareixen les instruccions internes de contractació.
- Nova tipologia de contractes i procediments: els contractes administratius típics passen a ser contractes d’obres, concessió d’obres, concessió de serveis, subministrament i serveis. Desapareixen el contracte de gestió de serveis públics i el de col·laboració entre el sector públic i el sector privat.
- Desapareix la possibilitat d’utilitzar el procediment negociat, amb o sense publicitat, per raons de la quantia del contracte.
- Contractes menors: contractes de valor estimat inferior a 40.000€, quan es tracti de contractes d’obres, o a 15.000€, quan es tracti de contractes de subministrament o de serveis.
Més claus, aquí.
Fonts |
- Plataforma multisectorial contra la morositat
- Diari Expansión
- M&B Asociados