Especial IV Premis ACE (IV) | Projecte “Edifici recepció al jaciment d’Empúries (Girona)

Repàs a les candidatures rebudes a la IV edició dels Premis ACE

Antoni Blázquez i Lluís Guanter van presentar el seu projecte “Edifici recepció al jaciment d’Empúries (Girona)” en els IV Premis ACE. Amb aquest treball, tanquem el repàs de les quatre candidatures que van optar al Premi a la Millor Obra d’Estructura. Així doncs, a continuació us expliquem els detalls del projecte de Blázquez Guanter SLP que va aspirar al mencionat guardó:

L’edifici de recepció al jaciment d’Empúries (Girona) és un lloc altament sensible donat el seu interès patrimonial i paisatgístic. El projecte utilitza el desnivell existent entre la cota superior de la carretera d’accés i la inferior de l’esplanada per a construir una única planta semi soterrada i amb una coberta de gespa que s’integra totalment amb els jardins que l’envolten. L’arquitectura proposada no pretén emular o integrar-se amb les restes grecoromanes sinó, al contrari, pretén crear una nova geometria natural, irregular i sense forma precisa, en continuïtat amb la topografia existent.

Construït amb formigó vist acabat amb diferents tipus de textures, continu pel paviment, encofrat amb canyes pels sostres i llistons de fusta rugosos pels plans verticals i acabat amb una coberta enjardinada. Donat que la geometria era tan rotunda i que tot estava pensat per anar de formigó vist, la geometria estructural quedava pràcticament determinada, únicament calia revisar els gruixos dels elements per garantir un bon comportament estructural. En alguns llocs els gruixos eren tan exagerats que calia alleugerir els elements per tal d’estalviar material.

L’anàlisi estructural va ser força complicat, doncs, la geometria era molt complexa, sense plans ortogonals ni gruixos constants. El model ideal s’hauria d’haver fet amb un programa d’elements finits amb elements tridimensionals, el que hauria comportat uns costos de modelització, anàlisi i postprocès de resultats completament desproporcionats per a la magnitud del projecte.

Els models realitzats consistien en aproximacions mitjançant elements superficials continguts en el pla mig del gruix dels elements. Els armats es varen fer manualment amb els resultats de l’anàlisi estructural. A causa de la complexitat geomètrica dels propis elements i de les connexions entre ells, el procés de racionalització de l’armat va adquirir una gran importància.

A causa de l’acabat del formigó vist que es volia aconseguir, es varen col·locar uns panells de canyes naturals, que varen ser molt dificultosos de retirar després de desencofrar.

Els sistemes d’apuntalament varen adquirir gran importància degut a l’elevada altura de les lloses, que no eren horitzontals i que tenien pesos força superiors als habituals.

Perquè les dues helicoides treballin a la vegada, hi ha uns elements rigiditzadors (aprofitant els replans) que a manera de “contrapetja” uneixen hiperestàticament en el seu plànol ambdues helicoides. Els esglaons de cristall s’han dissenyat perquè treballin estructuralment.