Especial IV Premis ACE (V) | Projecte “Restauració i reforç estructural del campanar de l’església de Vistabella”

Repàs a les candidatures rebudes a la IV edició dels Premis ACE

Amb el projecte de Roger Señís López comencem el repàs de les candidatures que van optar al Premi a la Millor Obra d’Estructura Petita als IV Premis ACE. “Restauració i reforç estructural del campanar de l’església de Vistabella” va aconseguir el guardó i ara us oferim les especificacions del projecte:

L’església del Sagrat Cor de Vistabella (La Secuita, Tarragonès), que data del 1923 (encàrrec del 1917), és obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949). L’església s’organitza en planta al voltant d’un quadrat de tretze metres de costat i es caracteritza per dos arcs parabòlics a sardinell de maó que són la base estructural de l’edifici.

De fet, la mateixa prolongació dels arcs parabòlics centrals esdevenen els elements resistents del sistema estructural del campanar: quatre costelles de fàbrica de maó massís de secció en “T” que arriba als 28 m d’alçada en el seu coronament. Un campanar en el qual s’hi ha realitzat diverses actuacions prèvies (1993 i 2001) per a la seva estabilització, inclòs el sistema de tirants (reforç) dut a terme pel mateix Jujol l’any 1934.

Atès als antecedents (intervencions prèvies), les característiques geomètriques del campanar i els materials que el componen, aquest presentava problemàtiques cròniques de forma generalitzada, destacant:

• La corrosió dels tirants metàl·lics col·locats en intervencions anteriors per al reforç del campanar per controlar l’acció horitzontal del vent.
• Els tirants existents (sistema passiu) només entraven en càrrega quan la fàbrica de maó estava sol·licitada a esforços de tracció considerables, fet gens desitjable/convenient. En conseqüència, els tirants esdevenien poc efectius a l’acció eòlica.

Destacar que els tirants existents estaven revestits amb morter fruit de les intervencions prèvies (1934, 1993 i 2001) com a element de protecció que no han estat resolutiu, ja que al llarg dels anys s’ha constatat una degradació continuada del campanar (patologies cròniques); alguns cops per l’ús inadequat de l’acer i altres materials a la construcció (des del punt de vista de la durabilitat) buscant solucions més enginyoses que efectives.

D’acord als punts indicats prèviament, per a l’estabilització del campanar de Vistabella es van realitzar, principalment, dues intervencions estructurals:

• Restauració estructural del campanar mitjançant el “cosit” de les costelles que conformen el sistema resistent d’aquest, a través de la col·locació de barres roscades d’acer inoxidable.
• Reforç estructural del campanar per garantir la seva estabilitat mitjançant l’ús de tècniques de posttesat (sistema de tirants actius). En aquest cas amb un posttesat bidireccional, que ha substituït el sistema de tirants existents (sistema passiu).