LES ESTRUCTURES TESADES. Un aprenentatge inacabat.

Ramon Sastre és professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETS Arquitectura del Vallès) i s’ha convertit en soci d’Honor de l’Associació de Consultors d’Estructures el desembre de 2015. Com a commemoració per aquest nomenament, en Ramon Sastre va impartir una conferència, on es resumeix aquí el seu contingut.

L’origen del meu interès per les estructures tesades cal buscar-lo al curs 1972-73, el darrer de la carrera d’Arquitectura, en una beca a l’OCE del COAC. Allà vaig veure el primer ordinador i allà vaig començar a programar, més com una necessitat que com una afició.

L’any 1975, el meu amic i company d’estudis, Francesc Albardaner em va animar a conèixer aquest món que ell havia descobert traduint un llibre sobre Frei Otto. Ràpidament ens vam entusiasmar en aquest tipus de construccions lleugeres i aconseguirem els anys 1976 i 1977 fer les nostres primeres obres. L’aplicació dels meus coneixements estructurals no eren suficients i això va ser la raó de començar la meva Tesi Doctoral sobre el tema, que vaig acabar l’any 1981. En el decurs del doctorat vaig tenir l’oportunitat de visitar la universitat de Yokohama on el professor Kazuo Ishii em va ajudar moltíssim en temes de càlcul matricial.

Anys després, davant la incomprensió del comportament de les membranes en certs punts vaig intentar introduir-me en el món dels elements finits. Vaig visitar la universitat de Gal·les, a Swansea, on estava el Professor Olek Sienkiewicz, eminència en el tema. Allà em vaig iniciar en aquest camp tan útil però difícil d’aplicar a les membranes que només treballen a tracció.

Mentre anàvem fent projectes, la informàtica avançava paral·lelament i la possibilitat dels gràfics emergia de tal forma que calia adaptar-s’hi. Com que un dels punts més necessaris, en aquell moment, era generar malles que simulessin membranes, vaig poder visitar el 1991 la universitat de Bath (UK) on hi havia un grup de professors, liderats per Ted Happold, que eren punters en disseny i anàlisi de construccions en membrana.

D’aquella visita em va quedar una bona amistat amb en Chris Williams, enginyer que el 1994, en una segona vista a la universitat de Bath, em va obrir els ulls al món d’altres tipus de resolució de càlcul no lineal, bàsicament mètodes de relaxació dinàmica.

Ja les possibilitats gràfiques dels software, hardware i màquines de control numèric eren tan grans que es tornava completament necessari millorar la generació de patrons (una de les tasques bàsiques, totalment geomètrica, en la materialització de construccions tesades de membrana). I per això calia utilitzar abastament línies geodèsiques. Aprofitant que un bon amic, l’enginyer Javier Bonet, estava de cap del departament d’enginyeria civil de la universitat de Gal·les-Swasea, vaig visitar per segona vegada aquest centre per familiaritzar-me en aquest tema. La visita va ser molt profitosa perquè no només vaig aprendre sobre això sinó que vaig implementar el mètode de Densitat de Força en la generació de les meves membranes.

I seguint en la imparable omnipresència dels gràfics, el curs 2005-06 vaig poder visitar la universitat de Liverpool, amb el professor R. Kronenburg. En aquest temps vaig integrar la biblioteca gràfica OpenGl en el meu software WinTess. També em va servir aquesta estada per escriure un text sobre fonaments en estructures tesades i aplicar aquest contingut a WinTess.

Com es pot observar, l’aprenentatge és interminable: sempre queden coses per aprendre. Però al 2011 em vaig plantejar seriosament el tema de la divulgació. Des de 1999 imparteixo una assignatura optativa per al grau i màster a l’ETSAV. A més a més d’això, aquest any vaig començar a publicar a Internet molta informació sobre WinTess. Però no només instruccions d’ús del software sinó un bloc amb molts textos generals i de contingut teòric. Aquesta divulgació es complementa amb cursos donats en alguns països: Bèlgica, Turquía, Costa Rica, Guatemala, Mèxic, Argentina, etc.

I amb això arribem al present. L’aprenentatge continua, però ara de forma molt especial: estic aprenent dels que han après de mi. Ja he tingut l’oportunitat de dirigir dues Tesis Doctorals sobre construccions tesades a dos Doctors que van iniciar-se en aquest món a través de mi. La situació ha canviat i els he d’agrair que mitjançant les seves tesis hagi pogut seguir avançant en aquest “aprenentatge inacabat”.