Sobre els efectes dels terratrèmols

“Amatrice ja no hi és aquí, més de la meitat de la ciutat està destruïda i és irrecuperable”. Amb aquestes desoladores paraules l’alcalde d’Amatrice, al sud d’Itàlia, informava de les devastadores conseqüències derivades dels terratrèmols esdevinguts al municipi a finals del mes d’agost. El desastre se saldava amb la mort de prop de 300 persones -xifra que iguala el balanç del terratrèmol de L’Aquila, també a Itàlia, anys abans-, amb centenars de ferits i amb importants i gravíssims danys materials, doncs a la pèrdua de vides humanes cal sumar la destrucció generalitzada del patrimoni cultural.

Tot i que l’episodi de Amatrice és un dels més sonats, no és l’únic que es registra en els darrers anys; recentment, al Sud d’Europa s’han registrat terratrèmols de moderada magnitud però amb més danys dels previsibles. No cal anar massa enrere per recordar un què ens concerneix especialment, l’ocorregut a Lorca (Múrcia) al maig de 2011.

Precisament sobre els terratrèmols i els seus efectes és el tema entorn al qual gira l’Editorial publicat al darrer número publicat de la revista tècnica ‘Quaderns d’Estructures’, escrita pel Secretari de la ACE, Josep Baquer Sistach: “El primer que posa en evidència un terratrèmol són els defectes de construcció. S’han de seguir els criteris de la bona pràctica constructiva i complir rigorosament tota la normativa. És necessari, per tant, controlar la qualitat dels materials, així com tot el procés constructiu”.

Sistach reflexiona entorn als reptes que s’han d’assumir, des de l’àmbit de la construcció, per evitar que terratrèmols d’una magnitud relativament moderada acabin ocasionant més danys dels previsibles. “En una societat desenvolupada com la nostra, no ens podem permetre conseqüències tan greus. Segurament, en llocs com el Japó o els Estats Units, aquest tipus de terratrèmols no haurien produït aquests danys, doncs tenen una normativa sísmica no gaire diferent a la nostra però que apliquen de forma rigorosa”.

El Secretari de la Associació també planteja, a manera de conclusió, una sèrie d’ítems que haurien de perseguir-se per donar una resposta adequada a fenòmens naturals d’aquest tipus; aquest és només un d’ells: “Que es fessin unes guies de disseny enfocades no només a l’estructura, sinó també a la concepció general dels edificis i als detalls constructius de connexió dels elements no estructurals amb l’estructura”.

Us recomanem encaridament la lectura d’aquesta reflexió i anàlisi, la qual trobareu a les primeres pàgines de la revesta número 56 de Quaderns d’Estructuris. Encara no t’has subscrit? Fes-ho aquí. Recorda que si ets soci de la ACE, podràs consultar-la a través d’aquest enllaç.