El seu estudi, Grafton Architecture, és especialista en l’execució de projectes els quals, lluny de buscar l’espectacle, incideixen en la seva funció social i estan pensats d’acord el context urbà
Tot i que històricament l’arquitectura ha estat una professió dominada per homes, és veritat que cada cop compta amb una major presència de dones que l’exerceixen. A les escoles d’arquitectura, de fet, ja fa anys que hi estudien més dones que homes i, d’acord amb les estadístiques del Col·legi d’Arquitectes de Catlaunya (COAC), un 46% de les noves col·legacions són dones. En la presència de dones en els premis d’excel·lència professional en arquitectura, a més, s’ha fet un gran avenç en els darrers anys.
De fet, podríem fins i tot dir que ha fet un gran pas endavant en els últims dies, ja que la setmana passada coneixíem que les arquitectes irlandeses Shelley McNamara i Yvonne Farrell, fundadores de l’estudi Grafton Architects, es feien amb el premi més reputat de l’arquitectura, el Premi Pritzker 2020.
És el primer cop que el major premi arquitectònic recau en mans d’un equip exclusivament femení. Abans l’havien guanyat la Carme Pigem -compartint-lo amb Ramon Vilalta i Rafael Aranda- i la Kazuyo Sejima -compartint-lo amb el Ryue Nishizaway-, però mai abans un equip de dones exclusivament. Cal recordar, però, que va al 2004 l’arquitecta Zaha Hadid es feia amb el guardó.
Així, és cert que la dona en l’àmbit de l’arquitectura està cada cop més present, però tot i que no queda tant com abans, sempre és bo continuar donant-les-hi visibilitat; el COAC ho feia en aquest article, on destacava els millor treballs d’un bon grapat d’arquitectes catalanes i nosaltres ho fem avui de la mà de McNamara i Farrell, parlant del seu estil i de la mà d’algunes de les seves obres.
Van fundar l’estudi Grafton Architects el 1978 i des de llavors porten més de 40 anys realitzant projectes, sobretot d’àmbit local i amb vocació de servei. I és que la seva arquitectura busca més que l’espectacle; té en compte la funció social dels edificis i aquests estan projectats d’acord al context urbà on se situen.
Es tracta d’una arquitectura, la seva, molt reflexiva, sempre adequada al lloc on s’aixeca i molt respectuosa amb el medi ambient; treballen amb cura i detall les seccions dels seus projectes, per les quals fan servir amb freqüència el formigó, i acostumen a estudiar amb paciència quines activitats es produiran tant a dins com a fora de l’edifici que dissenyen abans de plasmar-lo sobre el paper.
D’acord amb el jurat del Pritzker, han rebut el premi “per la seva integritat a l’hora de projectar els seus edificis, per la seva generositat amb els companys de professió, per la seva excel·lència arquitectònica, per la seva actitud responsable cap al medi ambient i per la seva habilitat a l’hora de dissenyar de forma cosmopolita i amb un segell molt propi i singular”.
Algunes de les seves obres: