El 6 de febrer de 2023, les poblacions de Turquia i Síria han estat greument afectades per dos grans terratrèmols de magnitud 7,8 i 7,6. Han ocasionat nombroses víctimes i danys considerables.
Estem preparats per a resistir terratrèmols?

Volem mostrar el nostre condol primerament a totes aquelles persones amb familiars morts per aquestes catàstrofes i el nostre suport als equips de salvament i rescat que des de les primeres hores treballen a les zones sinistrades. Les terribles imatges dels mitjans de comunicació ens interpel·len a la solidaritat en moments tan difícils.
Aquesta regió de la Península d’Anatòlia és molt activa sísmicament. Els nous sismes són els més destructors de Turquia d’ençà del sisme d’Erzincan, al Kurdistan turc, l’any 1939 de magnitud 7,8. Tots recordem també el terratrèmol de 1999 de magnitud 7,4 que va afectar greument la regió d’Istanbul amb més d’un miler de morts d’un total de 17000 persones en tot el país.
El resultat dels dos sismes del 6 de febrer de 2023 és esfereïdor, augmentant dia a dia el nombre de víctimes mortals (ja passa de 34000 el 13/02/2023, set dies després dels terratrèmols), desenes de milers de ferits i danys molt greus sobre xarxes, edificis, l’economia en general, etc. Constitueix una de les pitjors crisis viscudes en un país proper a la Unió Europea en el darrer segle (guerres a part). Les dures condicions meteorològiques de l’hivern, amb neu i fred, fan difícil la supervivència i la recerca de persones atrapades en edificis col·lapsats. Passaran molts anys abans no s’hagi pogut reconstruir i recuperar l’economia de la regió.
Aquesta crisi sísmica ha afectat Turquia, que és un país amb una cultura sísmica important i en la qual l’Estat ha invertit molt en la prevenció en els darrers decennis, tant amb actualitzacions freqüents de la normativa, reglamentària i tècnica, com en educació i en gestió d’emergències. Síria ha estat afectada, mentre la seva població pateix una guerra civil des de fa més de deu anys.
La magnitud dels danys i les dificultats que comporten ens porten a recordar que és molt difícil estar preparats contra aquests tipus de sismes excepcionals. Es necessiten aproximacions multidisciplinàries, des de les ciències de la Terra a la mecànica de les estructures, des de la Geotècnia, al reforç d’estructures antigues en maçoneria, sense obviar les aproximacions socioeconòmiques i els processos per assegurar la qualitat d’execució de les obres. El camp de coneixements necessaris per a una bona protecció de la població és enorme.
Els professionals de la construcció, hem de compartir el coneixement que pot minimitzar les dificultats i protegir a la població sigui quin sigui el context polític. Hem d’aprendre d’aquestes situacions per protegir millor a la població i els seus béns en el futur.
Com associació d’experts en estructures, hem d’establir canals de comunicació entre professionals i vigilar que els ponts entre diferents dominis tècnics, entre generacions i entre països surtin enfortits d’aquesta crisi. Que la informació útil arribi fins als racons més inaccessibles!
Aquesta desgràcia ens ha de recordar que Catalunya i les zones perifèriques de l’Estat espanyol estan exposades al risc sísmic. Els anys 1427-28, les terres gironines varen patir durant un any, 5 terratrèmols de magnituds compreses entre 5,5 i 6,5, que van causar danys importants des de La Selva fins a la Garrotxa i Ripollès. Quan més ens allunyem d’aquelles dates més ens apropem al proper sisme, vist el caràcter recurrent dels terratrèmols. El sisme de Lorca de 2011 de magnitud 5,1 encara que provoqués poques víctimes, va ocasionar molts danys. Tot just la regió es recupera d’aquella crisi.
El sisme de Lorca, en contrapartida, ens ha fet més solidaris i resilients. En particular, fent actualitzar una Norma Sismorresistent que ja data del 2002, i que quan surti oficialment, d’aquí a poc temps, protegirà millor a la població. Pel que fa als nivells de l’acció sísmica prevista, en concret a gran part de Catalunya, farà obligatòria la seva consideració, com serà el cas de la ciutat de Barcelona, que passarà de tenir un valor de 0,04 g a més de 0,08 g. Per contextualitzar, les acceleracions de les zones de Turquia afectades tenen acceleracions superiors a 0,50 g segons les seves normes.
Estem preparats per a resistir terratrèmols?
- Des del punt de vista de la nova Norma Sismoresistent, la protecció de la població augmentarà, per a les noves construccions, amb la nova versió, a punt de fer-se oficial, com hem dit.
- Des del punt de vista de Protecció Civil, des de fa uns anys s’han elaborat Plans d’Emergència a les CC AA exposades al risc sísmic, sent Catalunya la primera a presentar-lo i aprovar l’anomenat Pla SISMICAT, l’any 2002.
- L’actualització del Pla SISMICAT inclourà la formació d’equips de tècnics per diagnosticar els danys d’edificis en situació d’emergència postsísmica. S’està redactant un conveni de col·laboració entre la Generalitat i diferents estaments, en el que l’ACE tindrà un paper important de formació i de gestió per a les diagnosis d’edificis danyats, en cas de terratrèmol.
- La implantació de les Inspeccions Tècniques d’Edificis ha estat un primer pas important per conèixer la situació del parc d’edificis existents, tot i que caldria tenir més presents els criteris sismorresistents adaptats a les noves exigències de perillositat.
- Un altre aspecte important seria analitzar la necessitat d’adaptar a les noves normatives sismorresistents els edificis d’importància especial, com són els centres docents i hospitals.
- Siguem conscients que els terratrèmols no tan sols es produeixen a regions llunyanes, i per això cal continuar fent i millorant la prevenció.
Xavier Goula i Antoni Blázquez, Comissió Sismorresistent de l’ACE.
Per a la redacció d’aquesta nota ens hem inspirat en una de similar publicada a les webs de 2 associacions franceses, amb funcions properes a la ACE: « Association Française de Génie Parasismique (AFPS) » i la « Association Française pour la Prevention des Catastrophes Naturelles et Technologiques (AFPCNT) »